El laïcat de Barcelona es reuneix per enfortir una espiritualitat sinodal i la presència cristiana en la vida pública

Una seixantena de laics i laiques es troben a Sant Pau del Camp en una jornada de pregària, reflexió i testimonis que culmina amb l’Eucaristia presidida pel jesuïta José Ignacio García

19 Maig, 2026
Església de Barcelona

La Delegació Diocesana per a la Formació i Acompanyament del Laïcat va convocar, dissabte 16 de maig de 2026, una nova Trobada del Laïcat de l’arxidiòcesi de Barcelona al monestir de Sant Pau del Camp, sota el lema «Vers la Pentecosta. Una espiritualitat sinodal». L’acte, que forma part del calendari anual de trobades diocesanes entorn de la festa de la Pentecosta, va reunir una seixantena de participants en una tarda de pregària, reflexió compartida i celebració festiva.

La trobada s’emmarca en el camí que, des del Congrés de Laics de 2020, impulsa un laïcat sinodal i present en la vida pública, en sintonia amb el Consell de Laics de la Conferència Episcopal i amb el treball conjunt de les diòcesis catalanes. Enguany, la Delegació ha volgut aprofundir de manera especial en l’itinerari sobre la presència cristiana en la vida pública, convidant el laïcat a “trepitjar el món” i a col·laborar, des de l’Evangeli, en la transformació social.

Celebració del dissabte de l’Ascensió

La trobada, celebrada el dissabte de l’Ascensió, vol ser un pas previ i una preparació a la Pentecosta, deixant espai perquè les comunitats parroquials puguin viure litúrgicament la solemnitat. Alhora, la data facilita la participació en un cap de setmana en què, a Barcelona, la festivitat de Pentecosta s’estén en tres dies de festa.

Des de l’inici de la tarda, els participants van rebre un llibret de treball que va guiar una estona de pregària interior i reflexió personal a partir de textos escollits del document final del Sínode sobre la sinodalitat. A partir de la lectura i meditació d’aquests textos, se’ls convidava a preguntar-se: «Quines actituds i crides concretes, a nivell personal i comunitari, rebem en llegir aquest text?» Aquesta reflexió va donar peu a un temps de posada en comú i discerniment compartit, per ajudar a fer de la sinodalitat una experiència real en la vida quotidiana del laïcat.

Presència cristiana en la vida pública 

En un segon moment, la trobada va aprofundir en la presència cristiana en la vida pública a través d’una seguit de testimonis. El professor Josep Otton, docent de secundària i de l’ISCREB, va subratllar la importància de la presència cristiana també a l’escola pública, més enllà de l’àmbit de l’escola concertada. Des de la seva experiència, va destacar que el testimoni cristià s’expressa sobretot en els valors i en la manera de relacionar-se i educar, i en la participació en el debat intel·lectual i en el diàleg entre fe i cultura, aportant pensament i criteris a la reflexió col·lectiva de la societat.

Des de l’àmbit sanitari, la metgessa de família Carmen María Prieto, membre de la Institució Teresiana, va oferir un testimoni de vida laïcal compromesa en els diferents àmbits on es mou: la família, la professió i la vida pastoral. Va descriure el seu recorregut com una vida que busca ser coherent amb el compromís laïcal, «sempre en recerca de servir millor» i «d’estar al dia» en el propi compromís professional i eclesial, integrant fe i responsabilitat en el dia a dia.

Maria Dolors Fernández Alegre, presidenta de Justícia i Pau, va aportar la mirada d’aquesta entitat eclesial dedicada a la pau i la justícia social. Des de la seva responsabilitat, va presentar el compromís en la vida pública com la participació en els espais comuns de la ciutat, no només en la política en sentit estricte, sinó en totes aquelles instàncies on es construeix la convivència. Va destacar els valors cristians de l’esperança, l’amor, la humilitat i el perdó, insistint que el perdó és fonamental per superar tensions i polaritzacions i per poder reprendre camins compartits. Alhora, va enllaçar la construcció de la pau amb una ecologia global, que inclou l’economia, la manera de consumir, el respecte a la terra i als recursos, recordant que la “casa comuna” pertany a tots i que la seva cura és condició per a una autèntica justícia social.

Finalment, Montserrat Torrell Faro, farmacèutica que treballa en la indústria cosmètica i voluntària a l’Hospital de Campanya de Santa Anna, va compartir un itinerari marcat per una crisi personal viscuda en temps de pandèmia. Tot i tenir família, feina i estabilitat, l’arribada a l’Hospital de Campanya li va obrir una nova manera de viure la fe, descobrint que «Déu és alguna cosa més» i que es fa present de manera especial en el germà que pateix i en qui és més diferent de la pròpia realitat. Aquesta experiència l’ha ajudat a replantejar les prioritats, a relativitzar moltes preocupacions quotidianes i a viure amb una actitud més amorosa, de proximitat i servei al bé comú, amb la convicció de no estar mai sola, sinó sempre acompanyada per Déu.

Després del temps de testimonis i diàleg, la trobada va culminar amb la celebració de l’Eucaristia, presidida pel jesuïta José Ignacio García, com a moment d’acció de gràcies i d’enviament missioner del laïcat barceloní «vers la Pentecosta». La jornada es va cloure amb un espai festiu de pica-pica i trobada fraterna, expressió d’una Església que vol viure la sinodalitat des de l’escolta de l’Esperit, el compartir de la fe i el compromís concret enmig del món.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... See MoreSee Less
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... See MoreSee Less
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Assenyalant amb la mà els seus deixebles, digué: -Aquests són la meva mare i els meus germans.

(Mt 12,46-50)