El jesuïta P. Ladaria, nou prefecte de la Doctrina de la Fe

Article del professor Salvador Pié-Ninot publicat a Catalunya Cristiana el passat 16 de juliol sobre Lluís Francesc Ladaria Ferrer

23 Jul, 2017
Església de Barcelona

A finals del mes de juny el papa Francesc ha nomenat com a nou prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe el P. Lluís Ladaria, s.j., un cop acabat el mandat de cinc anys del seu predecessor, el cardenal Ludwig Müller, que fou nomenat pel papa Benet XVI. Mai havia passat fins ara que un prefecte amb menys de setanta anys i amb bona salut no allargués el seu mandat, d’aquí que aquest canvi hagi pogut sorprendre. Recordem que l’actual Congregació per a la Doctrina de la Fe fou instituïda com a Congregació de la Inquisició o Sant Ofici el segle XVI, essent la mà- xima autoritat de la Cúria romana en qüestions de fe; però a partir del Concili Vaticà II Pau VI li donà una missió més precisa amb el nom actual. Fou Joan Pau II que, amb la seva reforma del 1988, la situà encara més en el vèrtex de la Cúria vaticana. La llarga etapa de quasi 24 anys en la qual el llavors cardenal J. Ratzinger en fou prefecte, va fer palesa encara més la significativa rellevància d’aquesta Congregació, tot i que no sense certes tensions. El papa Francesc, fidel al seu estil pastoral ha preferit no renovar el cardenal Müller que, entre altres punts, especialment amb motiu del Sínode sobre la Família firmà amb dotze cardenals més una carta pública crítica al Papa i alhora ha mantingut una visible distància amb el magisteri papal al qual ha semblat voler vigilar, així com també ha creat dificultats amb membres de la comissió pontifícia per a la tutela dels menors. És obvi, però, que el papa Francesc és ben conscient que el seu magisteri no té necessitat de tutors, perquè té en l’Evangeli sense glossa la seva força i la seva mesura. El successor és el P. Lluís Ladaria Ferrer, s.j, docte teòleg, amb una benignitat que l’honora, estimat a la Universitat Gregoriana i al món teolò- gic internacional, així com a casa nostra, amb una teologia serena i clara, sense «extremismes», diàfana com la mar mediterrània que envolta l’illa de la qual és fill: Mallorca. Tots els qui hem tingut el privilegi de compartir amb ell docència, direccions de tesis, congressos, sessions, publicacions… i, particularment l’amistat, sabem que comença una nova etapa a la Congregació per a la Doctrina de la Fe de Roma. Una nova etapa serena, discreta i seriosa —tal com el Papa desitja de l’actual Cúria romana— que de segur serà un acompanyament teològic lluminós i fecund de l’«Església en sortida», proposada pel papa Francesc com «el camí de l’Església en els anys propers» (EG n.1). Benvingut, doncs, P. Ladaria, al capdavant de la Congregació de la Doctrina de la Fe!

Dr. Salvador Pié-Ninot, teòleg

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l!

(Mt 25,1-13)