El Dr. Corts presenta un llibre sobre el cardenal Vidal i Barraquer

Sant Pacià Books publica el volum que inclou correspondència del cardenal durant aquest període i alguns dels seus escrits

18 Maig, 2022
Església de Barcelona

L’anàlisi de les relacions Església-Estat davant del fenomen catalanista en la primera part de la dictadura de Primo de Rivera (1921-1923) és, a grans trets, l’objecte d’estudi del volum publicat a Sant Pacià Books pel Dr. Ramon Corts i Blay, El cardenal Vidal i Barraquer: entre la crisi de la Restauració i la dictadura de Primo de Rivera. Arxius Vaticans (1921-1923).

El volum publicat aplega la correspondència del cardenal Vidal i Barraquer d’aquest període i alguns dels seus escrits. La immensa majoria d’aquests documents han estat, fins ara, inèdits. A través de l’estudi d’aquesta documentació, el Dr. Corts examina l’impacte del fenomen catalanista, no només entre les relacions Església-Estat, sinó també en la història social i política d’Espanya, i en concret, de Catalunya. En particular, se centra en la figura del nunci de la Santa Seu a Espanya entre els anys 1921-23, Federico Tedeschini.

«Un contrapunt de la política espanyola»

El Dr. Ramon Corts ha encetat la presentació de l’obra amb una introducció al seu contingut. D’entrada, ha donat les gràcies a totes les persones que hi han col·laborat. Corts ha descrit al cardenal Vidal i Barraquer com «el contrapunt a la política espanyola i a voltes de la Santa Seu, tant abans com durant la dictadura».

Pel que fa al paper de la cúria romana, ha avançat que mirava amb una «certa prevenció» el desvetllament del catalanisme, fins al punt de prendre la decisió, per part de Tedeschini i la cúria, de «prohibir sense contemplacions la intervenció del clergat en el vessant polític del moviment catalanista».

«Un fenòmen connectat amb la realitat europea»

La presentació ha continuat amb la intervenció de Fra Valentí Serra, OFM Cap i professor de la Facultat Antoni Gaudí, que ha destacat que el Dr. Corts descriu i analitza «amb meticulós detall» les tensions entre el cardenal Vidal i Barraquer i Primo de Rivera, i el paper del nunci, el cardenal Tedeschini. Seguidament el Dr. Oriol Junqueras, historiador i  ha obert el focus per tal d’aproximar-se a les relacions entre la Santa seu i Catalunya, «no com un fenomen aïllat», ha dit «sinó com un fenomen connectat amb la realitat europea del moment». Per últim, el Dr. Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, ha clos l’acte dient que el volum presentat, publicat a Sant Pacià Books, «és un exemple d’una producció pròpia que presenta una qualificació de l’autor, i alhora, de la institució en què aquest volum es presenta», una institució, ha afegit el Dr. Puig, que pretén «ser una veu consolidada, respectada, i sempre dialogant, de la cultura catalana».

Aquest llibre és la continuació de La Qüestió Catalana en l’Arxiu Secret Vaticà. De la Restauració a Primo de Rivera (1875-1923), que es va publicar l’any 2017. Així mateix, el Dr. Corts ja està treballant el proper volum, que analitzarà què va passar en la segona part de la dictadura de Primo de Rivera, la dictadura civil. 

Sobre l’autor

El Dr. Ramon Corts i Blay és vicerector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, cap del Departament d’Història de l’Església de la Facultat Antoni Gaudí i professor en aquesta mateixa institució. També és director de la Biblioteca Balmes i de la seva revista Analecta Sacra Tarraconensia. Té una trajectòria d’investigació als arxius vaticans de més de trenta anys, i ha publicat cinc volums de regests sobre les relacions entre Catalunya i la Santa Seu (1877-1921).

Font: Ateneu Universitari Sant Pacià

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)