El director musical del Gran Teatre del Liceu parla sobre els 10 anys del cicle Misses polifòniques
Diumenge 29 de maig es tanca el cicle d’aquesta temporada a la Basílica dels Sants màrtirs Just i Pastor

L’any 2012, un grup de persones encapçalat per l’editor Jaume Vallcorba van tenir la idea de reproduir a Barcelona un esquema que consistia a unir celebració litúrgica i interpretació d’una missa d’un autor clàssic. El projecte ha esdevingut una proposta consolidada, amb un ensemble vocal professional com Barcelona Ars Nova, en un país on hi ha dèficit d’aquest tipus de formació. Diumenge 29 de maig es tanca el cicle d’aquesta temporada a la Basílica dels Sants màrtirs Just i Pastor (www.missespolifoniques.com). Josep Pons, director musical del Gran Teatre del Liceu, n’és un dels promotors.
Per què calia crear un cicle de misses polifòniques?
Forma part de l’apartat “normalització”. Aquesta és una pràctica comuna a molts països d’Europa, on alguns, sobretot els d’afiliació luterana, probablement no han deixat d’exercir-la mai. La litúrgia, de diverses confessionalitats, ha disposat de la música per a les seves cerimònies. Per a tal finalitat, ha encarregat la creació de peces diverses que s’ajustessin als diferents temps litúrgics. La composició de misses, motets, himnes, salms, vespres… ha estat molt prolífica al llarg de la història, però també n’ha estat lamentable la seva desaparició de la litúrgia. Per diversos motius, aquests veritables monuments artístics promoguts per l’Església, han anat desapareixent de l’espai pel qual van ser creats, quedant reclosos, en el millor dels casos, en el món del concert.
Barcelona es posa a nivell europeu?
Barcelona, en el moment en què es van crear les “Misses Polifòniques”, no disposava de cap espai com aquest; i ara, sortosament, se n’han afegit d’altres. Una singularitat de la nostra proposta és que des del principi vam voler que fos de la millor qualitat artística possible, tant per la tria del repertori com per la qualitat de les veus i de la direcció musical del grup “Barcelona Ars Nova”.
Estan pensades només per a persones creients?
Des de la creació d’aquest projecte vam voler que el destinatari no en fos només el confessional. És clar que el creient ho viu com una experiència religiosa-musical, però el no-creient ho viu també com una experiència artístico-espiritual.