La festivitat del Corpus s’instal·la al Museu Diocesà de Barcelona
La festivitat del Corpus s’instal·la al Museu Diocesà de Barcelona
S'inaugura l'exposició titulada «Barcelona a al carrer. Veure i ser vist. La processó de Corpus» per apropar la festivitat a la ciutadania
03 Juny, 2021
Montse Punsoda
Coincidint amb la festivitat de Corpus Christi i amb motiu del 700 aniversari de la primera processó de Corpus documentada a Barcelona el Museu Diocesà de Barcelona inaugura una exposició amb diferents elements de el patrimoni material i immaterial relacionats amb la festivitat de corpus per explicar els 700 anys de recorregut a Barcelona.Una mostra sota el títol: «Barcelona al carrer. Veure i ser vist. La processó de Corpus», de la qual en són comissaris Amadeu Carbó i Nil Rider.
Tal com explica el comissari de l’exposició, té un missatge d’anada i de tornada. D’es de la processó del corpus permet explicar la societat estamentada del L’Edat Mitjana i per una altra banda, és aquesta societat que ens explica les primeres exposicions del corpus. Així ho ha explicat durant la presentació, que s’ha fet aquesta setmana amb motiu de Corpus Christi, amb el bisbe sergi gordo, el responsables de l’exposició del Museu Diocesà i representants de cultura popular de l’Ajuntament i de la Generalitat de Catalunya. Els quals van agrair aquesta mostra que estén la cultura arreu del territori explicant allò més característic d’aquesta tradició.
Acurada selecció
A partir d’elements propis de la societat medieval d’aquella època es va desgranant tot allò que és i representa la festivitat a Barcelona, amb elements característics que s’usaven, tradicions relacionades com l’ou com balla, o la reproducció d’alguna de les processons, com la de l’any passat en plena pandèmia confinament. Així, ofereix una acurada selecció d’algunes de les obres més importants de la col·lecció del Museu, que permet apropar-se a aquesta festivitat, la seva llarga història i la manera com, des d’època medieval, les seves processons –que variaran el recorregut en diverses ocasions al llarg de 700 anys- han convocat tota la societat barcelonina a sortir al carrer per participar en elles, sempre de manera endreçada i en l’ordre de precedència que correspon: dels orbs, contrets espunyes, al Consell de Cent, el comte i el bisbe, cadascú va al seu lloc.
L’exposició també recull i té en compte elements del patrimoni immaterial com l’Ou com balla, la presència d’entremesos festius com els gegantons del Pi, una col·lecció de figures de plom per jugar a la processó i una taula policromada d’autor desconegut on apareix representat el seguici processional de l’any 1793.
La peça convidada
En la mostra també s’inclou un petit espai dedicat a «La peça convidada», en què està previst que durant l’any es mostrin temporalment –per períodes d’uns quatre mesos– peces, objectes o documents que complementin els continguts de l’exposició, atansant-nos al Corpus en altres indrets o a singularitats d’aquesta solemnitat. Aquest mes, la peça són uns ventalls que formen part del Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular, i posen en valor la literatura de canya i cordill.
Com a epíleg el recull de fotografies de l’autor Guillem F. Gel ens mostra com van ser les celebracions del Corpus 2020, un any marcat per la pandèmia i els confinaments. A banda, també un recull de documents, originals i bibliogràfics entorn de la festa i la processó al llarg de la història.
L’exposició hi serà fins a finals d’any. Una oportunitat única per a tots els barcelonins i barcelonies que desitgin conèixer de més a prop aquesta tradició de 700 anys a Barcelona.
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...