El Cardenal Ravasi obre el Congrés Gaudí reivindicant la Sagrada Família com a «poesia en pedra»

Ateneu Universitari Sant Pacià inicia el congrés internacional que vol aprofundir en la dimensió artística, espiritual, intel·lectual i humana d’Antoni Gaudí

25 Febr, 2026
Església de Barcelona

Aquest matí ha començat a l’Aula Magna de l’Ateneu Universitari Sant Pacià el Congrés Internacional Gaudí: art, bellesa, misteri, el primer dels grans esdeveniments dedicats a la figura d’Antoni Gaudí en aquest any commemoratiu. Durant tres dies, experts de diversos àmbits posaran en diàleg arquitectura, pensament, litúrgia, natura i modernitat per comprendre per què l’obra gaudiniana continua interpel·lant el nostre temps.

El congrés ofereix una mirada global a la figura del geni reusenc, més enllà de la seva dimensió estrictament artística, amb una incidència especial en el seu vessant espiritual i religiós, que serà objecte d’una atenció singular al llarg de les jornades.

Ravasi: la Sagrada Família com a «poesia en pedra»

La ponència inaugural ha anat a càrrec del cardenal Gianfranco Ravasi, president emèrit del Pontifici Consell de la Cultura del Vaticà, amb la conferència titulada «Fe, bellesa, art». En la seva intervenció, Ravasi ha proposat una lectura teològica de la Sagrada Família, que ha definit com una fe “cristal·litzada” i com «un cofre de teologia i fe popular, de bellesa i de significat litúrgic».

El cardenal ha recordat que Gaudí, nascut a Reus el 1852 en una família d’artesans, va viure una existència marcada per una recerca artística apassionada i per una fe profunda, fins al punt que actualment està en curs el seu procés de beatificació. Segons Ravasi, la basílica barcelonina no és una simple acumulació d’elements arquitectònics, sinó el desenvolupament orgànic d’una idea dinàmica originària, inspirada en el creixement dels éssers vius.

En un to també autobiogràfic, ha evocat la seva visita als terrats del temple l’any 2010, en el marc del «Pati dels Gentilsù, poc abans de la dedicació de la basílica per part de Benet XVI. Des d’aleshores —ha assenyalat— el perfil de Barcelona ha canviat amb l’ascens de les noves torres, fins a configurar un skyline marcat per la verticalitat i el simbolisme.

Ravasi ha destacat que l’itinerari iconogràfic del temple ressegueix els grans misteris de la vida de Crist —Naixement, Passió i Glòria— i culmina en una síntesi entre cel i terra expressada en les torres i en l’espai de la nau. «Fer de la terra una pàtria celeste», ha afirmat, és la clau del projecte gaudinià: un cant de lloança que s’enlaira des del cor de la ciutat, «poesia en pedra».

Un programa que integra cultura, litúrgia i pensament

Després de la conferència inaugural, la catedràtica emèrita de la UB Mireia Freixa ha aprofundit en l’entorn cultural i polític de Gaudí, mentre que la professora Chiara Curti (AUSP) ha ofert una lectura històrica del recinte de la Sagrada Família com a espai de vida i de treball en temps de l’arquitecte.

Les jornades continuaran dijous i divendres amb ponències sobre la relació entre Gaudí i la litúrgia, la seva contemplació de la natura com a “llibre” de la creació, la projecció cultural de la seva obra a Mallorca i la seva influència en l’arquitectura contemporània. El congrés es clourà amb una reflexió sobre l’itinerari místic de l’arquitecte i amb un concert d’homenatge a la Cripta de la Sagrada Família.

Amb aquest congrés, l’Ateneu Universitari Sant Pacià vol contribuir a una comprensió més profunda i transversal de la figura d’Antoni Gaudí, mostrant com la seva obra continua essent un espai de diàleg entre fe, cultura i bellesa en el cor de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)