El Cardenal Ravasi obre el Congrés Gaudí reivindicant la Sagrada Família com a «poesia en pedra»

Aquest matí ha començat a l’Aula Magna de l’Ateneu Universitari Sant Pacià el Congrés Internacional Gaudí: art, bellesa, misteri, el primer dels grans esdeveniments dedicats a la figura d’Antoni Gaudí en aquest any commemoratiu. Durant tres dies, experts de diversos àmbits posaran en diàleg arquitectura, pensament, litúrgia, natura i modernitat per comprendre per què l’obra gaudiniana continua interpel·lant el nostre temps.

El congrés ofereix una mirada global a la figura del geni reusenc, més enllà de la seva dimensió estrictament artística, amb una incidència especial en el seu vessant espiritual i religiós, que serà objecte d’una atenció singular al llarg de les jornades.

Ravasi: la Sagrada Família com a «poesia en pedra»

La ponència inaugural ha anat a càrrec del cardenal Gianfranco Ravasi, president emèrit del Pontifici Consell de la Cultura del Vaticà, amb la conferència titulada «Fe, bellesa, art». En la seva intervenció, Ravasi ha proposat una lectura teològica de la Sagrada Família, que ha definit com una fe “cristal·litzada” i com «un cofre de teologia i fe popular, de bellesa i de significat litúrgic».

El cardenal ha recordat que Gaudí, nascut a Reus el 1852 en una família d’artesans, va viure una existència marcada per una recerca artística apassionada i per una fe profunda, fins al punt que actualment està en curs el seu procés de beatificació. Segons Ravasi, la basílica barcelonina no és una simple acumulació d’elements arquitectònics, sinó el desenvolupament orgànic d’una idea dinàmica originària, inspirada en el creixement dels éssers vius.

En un to també autobiogràfic, ha evocat la seva visita als terrats del temple l’any 2010, en el marc del «Pati dels Gentilsù, poc abans de la dedicació de la basílica per part de Benet XVI. Des d’aleshores —ha assenyalat— el perfil de Barcelona ha canviat amb l’ascens de les noves torres, fins a configurar un skyline marcat per la verticalitat i el simbolisme.

Ravasi ha destacat que l’itinerari iconogràfic del temple ressegueix els grans misteris de la vida de Crist —Naixement, Passió i Glòria— i culmina en una síntesi entre cel i terra expressada en les torres i en l’espai de la nau. «Fer de la terra una pàtria celeste», ha afirmat, és la clau del projecte gaudinià: un cant de lloança que s’enlaira des del cor de la ciutat, «poesia en pedra».

Un programa que integra cultura, litúrgia i pensament

Després de la conferència inaugural, la catedràtica emèrita de la UB Mireia Freixa ha aprofundit en l’entorn cultural i polític de Gaudí, mentre que la professora Chiara Curti (AUSP) ha ofert una lectura històrica del recinte de la Sagrada Família com a espai de vida i de treball en temps de l’arquitecte.

Les jornades continuaran dijous i divendres amb ponències sobre la relació entre Gaudí i la litúrgia, la seva contemplació de la natura com a “llibre” de la creació, la projecció cultural de la seva obra a Mallorca i la seva influència en l’arquitectura contemporània. El congrés es clourà amb una reflexió sobre l’itinerari místic de l’arquitecte i amb un concert d’homenatge a la Cripta de la Sagrada Família.

Amb aquest congrés, l’Ateneu Universitari Sant Pacià vol contribuir a una comprensió més profunda i transversal de la figura d’Antoni Gaudí, mostrant com la seva obra continua essent un espai de diàleg entre fe, cultura i bellesa en el cor de Barcelona.