El cardenal Omella presideix la Vetlla de Corpus: «On hi ha caritat i amor, allà hi ha Déu»

Fotografies: A. Codinach

La basílica de la Sagrada Família ha estat l’escenari de la tradicional Vetlla de Corpus, presidida pel cardenal Joan Josep Omella i concelebrada pels bisbes auxiliars de Barcelona, Mons. David Abadías i Mons. Javier Vilanova Pellisa. La vetlla, centrada en la presència del Santíssim exposat per a la seva adoració, ha combinat moments de cant i silenci.

En la seva homilia, el cardenal Omella ha destacat la importància de la contemplació com a forma d’evangelització i com a camí per a l’encontre personal amb el Senyor. «La contemplació cristiana mai és en un sentit únic, no consisteix en mirar-se el melic amb la cerca del propi jo, sinó que consisteix en dues mirades que es creuen», ha explicat l’arquebisbe de Barcelona.

Omella ha subratllat la comunió que es viu en la Vetlla de Corpus: « Mostrem aquesta comunió, aquesta unió, de totes les capelles i parròquies que fan adoració nocturna o durant el dia, adorant el Senyor el dia del Corpus tots plegats». El cardenal ha remarcat la importància de mantenir aquest signe de comunió diocesà perquè «l’eucaristia fa comunió. Quina sort tenim de poder adorar el Senyor. Estar en silenci davant el Senyor es un gran regal que no sabem prou valorar-lo».

L’adoració eucarística, una forma d’evangelitzar

El cardenal també ha reflexionat sobre l’impacte de l’adoració eucarística en la vida cristiana i la seva capacitat evangelitzadora: «L’adoració eucarística és també una forma d’evangelitzar i jo diria que de les més eficaces. Veure persones en adoració silenciosa davant el Santíssim empeny a molts a entrar dins, fent-los veure que: “Déu és aquí”».

La contemplació del Santíssim, segons el cardenal Omella, transforma els fidels i els uneix amb l’Església celestial: «Quan estem davant el sagrari formem ja un únic cor amb l’Església de dalt i la de la terra. Ells davant nosaltres. Ells en la visió, nosaltres en la fe».

Finalment, el cardenal ha insistit en la relació entre l’adoració veritable i l’acció caritativa: «Si adorem de veritat, estarem enviats a treballar pels més pobres, a evangelitzar i ajudar els pobres: Càritas, solidaritat. Sinó, no és una veritable adoració». Omella ha conclòs recordant que «on hi ha caritat i amor, allà hi ha Déu».