El Cardenal Omella demana pregàries per la pluja

Davant la sequera severa i les conseqüències que pot comportar l'arquebisbe convida a fer oracions en l’eucaristia amb la intenció que plogui

“Si no plou, la sequera augmentarà i la terra no donarà fruits”. Així ho lamenta i alerta l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella en una carta que ha enviat a la diòcesi perquè les diferents comunitats preguin per demanar la pluja. Encomanant-se al Senyor, es mostra esperançat perquè la pregària de tots i totes “ofereixi l’aigua tan desitjada per als camps, per als pobles i pera les ciutats”.

Una amenaça per a tots

Davant la sequera severa que des de fa uns mesos assola el territori, l’arquebisbe s’ha fet ressò d’aquesta preocupació i les conseqüències que pot comportar. Una amenaça per a “l’alimentació, l’equilibri del medi ambient i per a la supervivència de la fauna salvatge”. En aquest sentit, exposa que vol fer realitat, el que proclama el Concili Vaticà II en la Constitució pastoral sobre l’Església en el món actual que diu: «El goig i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels homes del nostre temps, sobretot dels pobres i de tots els afligits, són també el goig, l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels deixebles de Crist. No hi ha res de veritablement humà que no tingui ressò en el seu cor». (GS 1)

Fer-se ressò de la sequera 

Per tot això, el cardenal Omella, recordant la cita «El que demaneu al Pare en nom meu jo us ho donaré» (Jn 14,13), exhorta els fidels de l’arxidiòcesi a fer pregàries diàries en l’Eucaristia per demanar la pluja, així com, rogatives amb la mateixa intenció. “El Senyor és capaç de canviar el curs de les coses – exposa a la carta-. EII vol comptar, certamen, amb la nostra ajuda, pero moltes vegades la nostra ajuda no pot ser altra cosa que demanar insistentment, com la vídua inoportuna de l’Evangeli”, afegeix. 

Com a suggerència de pregària dels fidels i en l’oració personal exposa: “Per la pluja que ha de portar l’aigua que la nostra societat necessita: que Déu, provident i bo, ens la concedeixi com una benedicció que davalli des del cel fins a nosaltres”.

L’arquebisbe de Barcelona clou la carta, amb la fe que “tant de bo que de la necessitat d’aquesta aigua de pluja siguem capaços de passar a desitjar, acollir, l’aigua viva de l’Esperit que Déu concedeix sempre sense mesura”.