El cardenal Omella beneeix «els olis de l’esperança» a la Missa Crismal

L’arquebisbe de Barcelona beneeix els sants olis dels malalts, dels catecúmens i el sant Crisma en una Catedral plena de preveres que han renovat les seves promeses sacerdotals

15 Abr, 2025
Església de Barcelona

Fotografies: Catedral de Barcelona

La Catedral de Barcelona s’ha tornat a vestir de blanc aquest Dimarts Sant per acollir una de les celebracions més significatives de la Setmana Santa: la Missa Crismal. El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, ha presidit l’eucaristia acompanyat dels bisbes auxiliars Mons. David Abadías i Mons. Javier Vilanova i Pellisa, així com de la gran majoria dels preveres de l’arxidiòcesi.

La celebració ha estat marcada per la benedicció dels Sants Olis: l’oli dels malalts, el dels catecúmens i el sant Crisma. Les tres àmfores, símbols visibles d’aquesta unció, han estat col·locades primer al cor de la catedral i després a l’altar, on han estat beneïdes pel cardenal.

Segons el Cerimonial dels Bisbes, aquesta missa és la que celebra el bisbe amb el seu presbiteri i manifesta la unitat del poble de Déu entorn del seu pastor. El cardenal Omella ha remarcat aquest esperit de comunió, especialment en el moment en què els preveres han renovat les seves promeses sacerdotals. Com cada any també s’han celebrat els 25 i 50 aniversaris dels sacerdots de l’arxidiòcesi.

Els olis de l’esperança

Durant l’homilia, el cardenal ha reflexionat sobre la importància de l’esperança en un món que sovint viu «una absència de Déu i no patim per això». Inspirant-se en el lema del proper Any Jubilar convocat pel papa Francesc —«Pelegrins d’Esperança»—, ha encoratjat els fidels a ser «ambaixadors de l’esperança i l’alegria» enmig de la societat actual.

«Avui beneirem els olis dels catecúmens i els dels malalts, i consagrarem el crisma de la salvació. Amb ells ungirem els nostres germans», ha recordat el cardenal, subratllant que aquests olis són, en realitat, «els olis de l’esperança».

Omella també ha advertit dels desafiaments que afronten els preveres en el seu ministeri, citant el papa Francesc: la mediocritat espiritual, la comoditat mundana i la superficialitat. Davant d’aquestes temptacions, ha animat a mantenir una vida de pregària, formació contínua i proximitat amb els pobres.

Benedicció dels sants olis

Després de la comunió, el cardenal ha beneït l’oli dels catecúmens i ha consagrat el sant Crisma, perfumat amb bàlsam, que servirà per ungir els batejats, confirmats i ordenats al llarg de l’any, així com per consagrar altars i esglésies.

Finalitzada l’eucaristia, les àmfores amb els Sants Olis han estat traslladades al claustre. Allà, el cardenal ha felicitat la Pasqua i els preveres han recollit els olis per portar-los a les seves parròquies, on es renovaran enguany els sagraments. Tal com explica el Cerimonial dels Bisbes, els preveres de la diòcesi es reuneixen i concelebren, sent testimonis en la confecció del sant crisma i cooperadors del bisbe, a qui ajuden a construir, santificar i conduir el poble de Déu. Per això, en la missa crismal, «es manifesta clarament la unitat del sacerdoci i del sacrifici de Crist, que es perpetua a l’Església».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Herodes va fer decapitar a Joan i els seus deixebles ho van fer saber a Jesús.

(Mt 14,1-12)