El cardenal Omella beneeix «els olis de l’esperança» a la Missa Crismal

L’arquebisbe de Barcelona beneeix els sants olis dels malalts, dels catecúmens i el sant Crisma en una Catedral plena de preveres que han renovat les seves promeses sacerdotals

15 Abr, 2025
Església de Barcelona

Fotografies: Catedral de Barcelona

La Catedral de Barcelona s’ha tornat a vestir de blanc aquest Dimarts Sant per acollir una de les celebracions més significatives de la Setmana Santa: la Missa Crismal. El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, ha presidit l’eucaristia acompanyat dels bisbes auxiliars Mons. David Abadías i Mons. Javier Vilanova i Pellisa, així com de la gran majoria dels preveres de l’arxidiòcesi.

La celebració ha estat marcada per la benedicció dels Sants Olis: l’oli dels malalts, el dels catecúmens i el sant Crisma. Les tres àmfores, símbols visibles d’aquesta unció, han estat col·locades primer al cor de la catedral i després a l’altar, on han estat beneïdes pel cardenal.

Segons el Cerimonial dels Bisbes, aquesta missa és la que celebra el bisbe amb el seu presbiteri i manifesta la unitat del poble de Déu entorn del seu pastor. El cardenal Omella ha remarcat aquest esperit de comunió, especialment en el moment en què els preveres han renovat les seves promeses sacerdotals. Com cada any també s’han celebrat els 25 i 50 aniversaris dels sacerdots de l’arxidiòcesi.

Els olis de l’esperança

Durant l’homilia, el cardenal ha reflexionat sobre la importància de l’esperança en un món que sovint viu «una absència de Déu i no patim per això». Inspirant-se en el lema del proper Any Jubilar convocat pel papa Francesc —«Pelegrins d’Esperança»—, ha encoratjat els fidels a ser «ambaixadors de l’esperança i l’alegria» enmig de la societat actual.

«Avui beneirem els olis dels catecúmens i els dels malalts, i consagrarem el crisma de la salvació. Amb ells ungirem els nostres germans», ha recordat el cardenal, subratllant que aquests olis són, en realitat, «els olis de l’esperança».

Omella també ha advertit dels desafiaments que afronten els preveres en el seu ministeri, citant el papa Francesc: la mediocritat espiritual, la comoditat mundana i la superficialitat. Davant d’aquestes temptacions, ha animat a mantenir una vida de pregària, formació contínua i proximitat amb els pobres.

Benedicció dels sants olis

Després de la comunió, el cardenal ha beneït l’oli dels catecúmens i ha consagrat el sant Crisma, perfumat amb bàlsam, que servirà per ungir els batejats, confirmats i ordenats al llarg de l’any, així com per consagrar altars i esglésies.

Finalitzada l’eucaristia, les àmfores amb els Sants Olis han estat traslladades al claustre. Allà, el cardenal ha felicitat la Pasqua i els preveres han recollit els olis per portar-los a les seves parròquies, on es renovaran enguany els sagraments. Tal com explica el Cerimonial dels Bisbes, els preveres de la diòcesi es reuneixen i concelebren, sent testimonis en la confecció del sant crisma i cooperadors del bisbe, a qui ajuden a construir, santificar i conduir el poble de Déu. Per això, en la missa crismal, «es manifesta clarament la unitat del sacerdoci i del sacrifici de Crist, que es perpetua a l’Església».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)