El Cardenal Martínez Sistach ingressa a la Reial Acadèmia Europea de Doctors

En una solemne sessió acadèmica al centre de Foment del Treball, el cardenal Lluís Martínez Sistach va ser rebut com a acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors. Durant l’acte el cardenal i arquebisbe mèrit de Barcelona va disertar sobre “Laïcitat i laïcisme en l’occident europeu”, en la qual va presentar una síntesi del treball més ampli, que l’Acadèmia ha publicat en un volum de 200 pàgines, que també inclou el discurs de contestació del Dr. Francesc Torralba, acadèmic de número d’aquesta Reial Corporació, i que ha estat editat dins de la col·lecció de publicacions de la mateixa Acadèmia.

A l’inici de la sessió, oberta pel president de l’Acadèmia, Dr. Alfred Rocafort Nicolau, el Sr. Cardenal Martínez Sistach va fer l’ingrés a la sala acompanyat dels acadèmics Trias de Bes i Torralba. En nom de l’Acadèamia, i també acompanyat dels seus quatre padrins en aquesta sessió: Rosmarie Cammany, Francesc Xavier llobera, Manuel Puig i Armand Puig i Tàrrech. Trenta-cinc membres de l’Acadèmia ocupaven l’estrat de l’ampli saló d’actes del Foment del Treball.

Un nombrós públic omplia la sala d’actes, entre els quals hi havia el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona; Mons. Joan-Enric Vives, arquebisbe-bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra; Mons. Serfi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona; el Dr. Santiago Bueno, vicari judicial de l’arquebisbat de Barcelona; els canonges Josep M. Turull, Josep Serra, Robert Baró i Alfred Sabaté, així com preveres de les diòcesis de Tortosa i Tarragona, de les que fou bisbe el Dr. Martínez Sistach. També hi havia el president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, a la que també pertany el cardenal així com les germanes del cardenal, Roser i Maria Antònia i els seus nebots

La dissertació del cardenal Martínez Sistach és un ampli estudi de caràcter jurídic que planteja un conjunt de qüestions molt presents en l’actualitat entorn de la laïcitat de l’Estat i de la presència de les religions en les societats democràtiques. L’enumeració dels seus tretze capítols donarà idea al lector de l’actualitat d’aquesta temàtica:

Cap. 1. Actualitat del tema.

Cap. 2. El dret fonamental de llibertat religiosa.

Cap. 3. La laïcitat positiva i oberta de la Constitució espanyola.

Cap. 4. Separació i cooperació entre Església i Estat.

Cap. 5. Fonament cristià de la laïcitat.

Cap. 6. Laïcitat i laïcisme, dues postures davant de la religió.

Cap. 7. Models de relació entre Església i Estat.

Cap. 8. Laïcitat de l’Estat i legitimitat de l’ètica religiosa.

Cap. 9. Servei que presta la religió a les persones i a la societat.

Cap. 10. Es va cap a una societat laica?

Cap. 11. Símbols religiosos en llocs públics.

Cap. 12. La llibertat religiosa garanteix la pau social.

Cap. 13. Anunciar Jesucrist en una societat pluralista.

Dr. Torralba

El discurs de contestació al nou acadèmic, pronunciat pel Dr. Francesc Torralba, va tenir dues parts. En la primera va fer un ampli repàs a la biografia acadèmica del cardenal Martínez Sistach, subratllant alguns aspectes rellevants del seu itinerari i de les seves publicacions, esmentant la més recent, el seu llibre-entrevista titulat “Un cardenal es confessa, editat en català per Proa i en castellà per Planeta, i va animar el cardenal a continuar en aquest estil de “confessions” de la seva dilatada trajectòria, perquè això pot ajudar a entendre el rerefons de molts dels esdeveniments religiosos dels quals el cardenal ha estat protagonista o testimoni.

En la segona part del seu discurs el doctor Torralba va reflexionar sobre algunes qüestions plantejades en la dissertació del purpurat, de la que va dir que “afronta un dels temes més apassionants de l’hora present i que, justament per això, estimula nostra curiositat intel·lectual”.

“En el seu discurs d’ingrés –va dir Torralba-, el recipiendari ens regala una reflexió especialment punyent en erl nostre temps. Afronta un dels debats més apassionants en aquest primer decenni del segle XXI, a saber, el del’encaix de les tradicions religioses en les societats postmodernes. Hi explora diferents temàtiques que hi estan entrelligades, com la relació entre les confessions religioses i els Estats, els models de relació que s’hi poden donar i, a la vegada, proposa una laïcitat oberta seguint el magisteri del Papa emèrit Benet XVI i del Papa Francesc”.

El Dr. Torralba va recordar el pensament de Jürgen Habermas sobre que no convé intentar suprimir les tradicions religioses en les societats democràtiques, i que el pluralisme de les societats actuals ens invita a reflexionar amb serenitat i amb humilitat, amb un “exercici de diàleg” i amb  “voluntat de comprendre” per “aprendre a viure junts”. I va cloure el seu brillant parlament donant la benvinguda al nou acadèmic.