El bisbe Vilanova s’uneix a la 1a edició de la Setmana de la Pastoral Penitenciària

El SEPAP trasllada la data de celebració al mes de maig, coincidint amb la festa de sant Pere Nolasc, per arribar millor a la societat

16 Maig, 2022
Església de Barcelona

El Secretariat de Pastoral Penitenciària de la Província Eclesiàstica de Barcelona, que inclou els bisbats de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa ha celebrat la primera Setmana de la Pastoral Penitenciària. Uns dies d’oració i reflexió pels presos, que va consistir en moments de convivència i reflexió entre els germans mercedaris, els voluntaris i els capellans col·laboradors. El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova va participar en la trobada de dissabte 14 de maig a Sant Pau del Camp.

Tot i que la setmana de la Pastoral Penitenciària se celebra a totes les diòcesis al mes de setembre, Barcelona va decidir de traslladar la data perquè «quedava molt eclipsada per les festes majors de la Mercè». Ho exposa el director del Secretariat de la Pastoral Mn. José M. Carod, el qual assegura que ha estat «un encert» celebrar-ho en maig, al voltant de la festa de Sant Pere Nolasc, que celebrem el 6 de maig. «Durant la setmana hi ha hagut diversos actes per donar a conèixer la pastoral i pregar pels presos i les víctimes». 

Justícia restauradora vs. punitiva

El plat fort de la setmana va ser la jornada d’aquest dissabte, amb la conferència a càrrec de l’advocada Laura Moreno, sobre La justícia restauradora i mediació penitenciària. 

Voluntaris, mercedaris i sacerdots implicats en les cinc presons de Barcelona van assistir a la sessió, durant la qual, Moreno va presentar la justícia restauradora, és a dir, una manera de fer justícia diferent de la punitiva que comporta el càstig. A diferència d’aquesta, la restaurativa cerca propiciar la trobada entre infractor i víctimes, per trobar les solucions més idònies per arribar a la reconciliació entre les dues parts. Tot i que s’aplica de manera esporàdica es va começar a estendre a Catalunya al 1991. Tal com es va apuntar, «seria bo de treballar més els àmbits en que es posa en pràctica per tal que s’estengués més».

La sessió del matí va continuar amb el visionat del documental El Perdó, de TV3 sobre la reconciliació entre víctimes d’ETA i els terroristes que va donar pas a un debat molt interessant entre els assistents.

Sessió amb el bisbe Vilanova

Després del dinar de germanor que va tenir lloc al claustre de Sant Pau del Camp, va arribar el bisbe Javier Vilanova per conduir la sessió de la tarda sobre el tema: «Amb els meus germans més petits». Partint del capítol 25 de l’Evangeli de Mateu, el bisbe va animar els presents, incidint en els voluntaris a «continuar sent deixebles del Crist donant exemple d’estimar fins a donar la vida».

«Ser voluntari significa abraçar la creu cada dia i creure fermament la paraula de Jesús de jo estaré amb tu cada dia (…) El voluntari és el mediador de la gràcia de Déu oferint l’amor de Déu sense condicions i regalant la possibilitat del sagrament, del perdó o de l’abraçada del Pare», va dir el bisbe. 

Bones sensacions per continuar 

Des del secretariat s’han mostrat molt optimistes per com ha esdevingut aquesta primera edició de la setmana de la pastoral penitenciària. Tal com explica el director, José M. Carod, «suposa donar a conèixer a l’església les accions que l’església duu a terme dins i fora de la presó». «Hem aixecat el cap i trobat el suport de la comunitat cristiana entre aquests dels bisbes i se’ns ha obert la possibilitat de fer una crida a nous voluntaris i que la gent s’apunti a l’apostolat de les presons», afegeix.

A més a més, José María destaca com el SEPAP és l’entitat del voluntariat en presons que agrupa més persones en comparació a les altres províncies eclesiàstiques d’Espanya. En números: 132 voluntaris 6 mercedari i capellans i un diaca. Aquesta setmana ens convida a anar tots més a la una i a donar-nos a conèixer perquè vinguin nous voluntaris. 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)