Mans Unides alerta sobre la crisi humanitària causada per la violència a Colòmbia

Denúncia a la creixent violència que pateixen les comunitats indígenes i pageses i les persones defensores de drets humans a Colòmbia

En el marc de la celebració del Dia Internacional de la Convivència en Pau, Mans Unides se suma a les accions de sensibilització a tot el món a través de la denúncia de la greu situació de violència que suporten les poblacions indígenes i pageses de Colòmbia; una violència que ha arribat a afectar directament les comunitats i socis locals amb els quals treballa l’organització.

En tan sols uns mesos, l’ONG de l’Església catòlica ha estat informada de l’assassinat de dos membres i col·laboradors d’entitats amb les quals treballa a Colòmbia: en els primers dies de l’any trobaven el cos sense vida de Luz Marina Arteaga,membre de la Corporació Claretiana Norman Pérez Bello –organització sòcia a la regió del Casanare–, i fa pocs dies passava el mateix amb Ever Ortega, col·laborador del Servei Jesuïta de Refugiats, soci local de Mans Unides a Colòmbia i altres països del continent.

La violenta normalitat a Amèrica Llatina

Aquests assassinats –realitzats presumiblement com a «càstig» a Luz Marina i Ever per la seva labor al costat de les comunitats i en defensa dels drets humans, tal com informen les organitzacions locals– han vingut conformant una violenta normalitat que s’estén al llarg de tota Amèrica Llatina i que afecta sobretot aquelles regions disputades per actors amb interessos en el agronegoci, les indústries extractives i el narcotràfic.

Si durant l’any passat Mans Unides va denunciar en diverses ocasions la violència exercida contra les poblacions indígenes al Perú (com en aquests casos: 1, 2 i 3), en aquesta ocasió l’ONG insisteix a alertar sobre la crisi humanitària deslligada a Colòmbia arran d’una violència que, segons Carmen Santolaya, responsable de Projectes de Mans Unides al país, es relaciona amb tres grans factors: «la falta de compromís i la feble implementació del procés de pau davant el conflicte armat intern; l’explotació dels territoris per part d’un model econòmic extractivista que es beneficia de la violència per a acoquinar o controlar als pobladors; i l’increment de l’activitat de grups guerrillers, paramilitars i narcotraficants», de la qual l’ «atur armat» decretat el 5 de maig pel «Clan del Perdulari» –grup narcoparamilitar també conegut Autodefenses Gaitanistas de Colòmbia– seria l’últim episodi d’una “guerra” que continua cobrant-se víctimes a Colòmbia.

Encara que els atacs –en forma d’amenaces, segrestos, agressions i assassinats– se succeeixen al llarg del tot el país, Mans Unides ha estat informada sobre la dura situació que es viu en algunes de les regions on treballa.

«Que la defensa dels drets humans de les comunitats no costi la vida»

Amb aquest lema arrenca el comunicat signat, entre altres organitzacions, pel Servei Jesuïta de Refugiats (SJR) a Colòmbia, després del recent assassinat d’Ever Ortega en el municipi de Norosí, al Sud del departament Bolívar. Ever era col·laborador del SJR, líder comunitari i president de la Junta d’Acció Comunal del corregiment de Santa Elena. Per al SJR, el lideratge del jove es va destacar per «la seva senzillesa, carisma i disposició al servei dinamitzant processos en favor de la seva comunitat».

A través d’iniciatives secundades per Mans Unides, Ever i altres joves tractaven de complir el seu somni d’arrelament i permanència en el territori malgrat totes les dificultats. Es van formar en drets humans, en agroecologia i economia solidària, i al costat d’altres pagesos van enfortir les seves xarxes i els seus mitjans de vida a través de vivers, cultius sostenibles i cria d’animals.

«Aquest territori està enmig de l’atur armat –explica el SJR– i els seus pobladors estan patint sotsobre i por». «Senten com es van quedant solos» i «sense un Estat que els protegeixi». Per aquesta raó, el SJR apel·la a l’Estat colombià per a «avançar en la implementació de l’Acord final de Pau, assumint amb responsabilitat la seva obligació de protegir els lideratges i la integritat dels qui habiten en territoris històricament colpejats per la violència».

L’«atur armat» colpeja al Chocó

La regió del Chocó ha estat una de les regions més afectades pel «atur armat» imposat pel Clan del Golf, com ha denunciat el bisbe de Quibdó, Juan Carlos Barreto, que ha alertat del tancament dels transports i de l’obligat confinament que, sota amenaces de mort, ha sofert la població.

Tal com es denuncia en un comunicat signat per organitzacions colombianes i internacionals com a Mans Unides, el Chocó pateix «una complexa crisi humanitària i de drets humans que, d’acord amb l’informe de les Missions Humanitàries, es deteriora cada dia més». En aquest sentit, les organitzacions demanen «posar límits a la confrontació armada mentre s’avança en una negociació política que posi fi al conflicte armat intern».

«Des de Mans Unides estem en contacte permanent amb els nostres socis en el Chocó per a monitorar la situació de les comunitats –explica Santolaya– i enfortir el rol de les organitzacions locals en la defensa dels drets humans i la pau».

Morts i desplaçaments en el Casanare

En el departament del Casanare, la Corporació Claretiana Norman Pérez Bello desenvolupa, amb suport de Mans Unides, un programa de sobirania alimentària al costat dels pobles indígenes del Resguard de Canella Mussol, una zona de conflicte entre l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN) i un grup guerriller dissident de les FARC-EP.

La Corporació Claretiana, que ha sofert recentment l’assassinat d’un dels seus membres, Luz Marina Arteaga, fa una crida a «desescalar el conflicte i que es respectin els convenis internacionals de drets humans».

Segons Jaime León, director de la Corporació, «en el que va de 2022 els assassinats sumen ja prop de 150 només en el Arauca», al que se sumen «les persones desaparegudes, el desplaçament massiu i el silenci institucional». «Les famílies migren davant el temor de ser assassinades –continua León– i, els qui decideixen quedar-se, acaben atrapades, confinades i sofrint el desproveïment».

La labor de Mans Unides i altres organitzacions en favor de la pau

En un context tan fraccionat i polaritzat, la intervenció de Mans Unides a Colòmbia se centra en les comunitats i els grups més vulnerables. «Enfortim a les organitzacions civils perquè puguin defensar el seu territori davant els diferents grups armats i davant aquells actors amb interessos de mercantilització del territori amb greus efectes d’expulsió dels pobles originaris: indígenes, afros i pagesos», explica Carmen Santolaya, responsable de Projectes de Mans Unides a Colòmbia.

De manera paral·lela, «impulsem processos productius i de generació d’ingressos perquè la població pugui romandre en les seves comunitats de manera autònoma i que pugui gaudir dels drets econòmics, socials i culturals que ara es troben en constant amenaça», afirma Santolaya.

Mans Unides aprofita per a recordar la urgent necessitat de protegir les persones defensores de drets humans a Colòmbia, que es troben en una situació de greu vulnerabilitat en ser amenaçats i atacats arran de la seva lluita en defensa de comunitats i territoris. En aquest sentit, organitzacions com l’Institut d’Estudis per al Desenvolupament i la Pau xifren en prop de 70 els líders i defensors de drets humans assassinats en el que va de 2022.

En 2021, Mans Unides va secundar 56 projectes dirigits específicament a la defensa dels drets humans i a l’enfortiment de la societat civil, amb una inversió de 5.171.155 € i una població beneficiària de més de 136.000 persones.

Font: Mans Unides