L'informe FOESSA subratlla els eixos que agreugen la situació: el treball precari, l’exclusió residencial, la salut i l’aïllament social
03 Jul, 2019
Càritas Catalunya ha presentat en una roda de premsa el resum de l’Informe sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Catalunya. Es tracta d’un estudi territorial de la investigació realitzada per la Fundación FOESSA a través de l’Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials 2018. Es tracta, doncs, de posar la mirada a explicar quines són les característiques de l’eix integració-exclusió social. Són dades que van molt més enllà del tradicional model d’anàlisi centrat en la pobresa monetària i la privació material.
L’essència de l’Església
El cardenal Joan Josep Omella ha iniciat la seva intervenció indicant que, tot i la suposada recuperació econòmica, es continuen produint desigualtats. D’aquesta manera, ha afegit que “el bé comú, la dignitat humana, la solidaritat i la subsidiarietat, són l’essència de l’Església, i l’acció de Càritas és sinònim de ser al costat dels qui més pateixen”.
Tal com explica Càritas Catalunya, “contemplar els processos que fan possible la participació social enriqueix la visió pel que fa a la manera com som i estem en societat”.
Exclusió social a Espanya
Així, FOESSA constata que a Espanya es consolida l’eix mediterrani-sud com a territori amb major exclusió social. Per altra part, l’eix centre-nord és territori amb menor exclusió social. Tal com ha indicat el Cap d’Equip d’Estudis de Cáritas Española i secretari tècnic de la Fundación FOESSA, Raúl Flores,l’exclusió social a Espanya és de 8’5 milions, 1’2 milions més que l’any 2007.
A més a més, Flores ha incidit sobre l’increment de la bretxa de gènere a Espanya, apuntant que una dona ha de treballar 1’5 hores més al dia per guanyar més que un home. En el cas de Catalunya, el Cap d’Equip d’Estudis ha advertit que l’exclusió social ja afecta gairebé 1’5 milions de persones (fet que suposa un 20% de la població).
Exclusió social a Catalunya
En el cas català, l’informe FOESSA subratlla quatre eixos que agreugen la situació d’exclusió social: el treball precari, l’exclusió residencial, la salut i l’aïllament social.
Primerament, tot i que es té feina, un 15’8% de les llars catalanes es troben en situació d’exclusió social. Es tracta d’una situació que, tot i la disminució de l’atur, encara es tracta per sobre dels nivells anteriors a la crisi.
Altrament, l’exclusió residencial afecta a 3 de cada 10 persones, deixant a 944.000 persones vivint en pobresa severa a causa de les despeses d’habitatge i subministraments. Unes circumstàncies desoladores, ressaltant que un 4% de la població viu amb la inseguretat de no saber si la faran fora de casa. També, cal remarcar que prop d’un 4% de les persones viuen en llars sense accés a una alimentació bàsica, i 780.000 (un 10% de la població) han deixat de comprar medicines i seguir tractaments per problemes econòmics.
El rostre de la pobresa
Finalment, l’informe FOESSA posa rostre als col·lectius que més pateixen la pobresa. Aquests són: les dones, les persones immigrants, les persones a l’atur, les famílies nombroses i monoparentals i els infants. Davant aquesta situació, els representants de Càritas han demanat garantir el dret a un habitatge digne; definir plans d’ocupació específics per als col·lectius més vulnerables; revisar la implementació de la renda garantida de ciutadania i una millor redistribució de la despesa social.
L’Arquebisbat de Barcelona ha iniciat el procés per transformar l’Oficina de Transparència en un Servei de Protectorat, amb la finalitat de millorar l’atenció a totes les persones jurídiques sotmeses a la jurisdicció…
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...