El 20% dels catalans, en risc d’exclusió social

Càritas Catalunya ha presentat en una roda de premsa el resum de l’Informe sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Catalunya. Es tracta d’un estudi territorial de la investigació realitzada per la Fundación FOESSA a través de l’Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials 2018. Es tracta, doncs, de posar la mirada a explicar quines són les característiques de l’eix integració-exclusió social. Són dades que van molt més enllà del tradicional model d’anàlisi centrat en la pobresa monetària i la privació material.

L’essència de l’Església

El cardenal Joan Josep Omella ha iniciat la seva intervenció indicant que, tot i la suposada recuperació econòmica, es continuen produint desigualtats. D’aquesta manera, ha afegit que “el bé comú, la dignitat humana, la solidaritat i la subsidiarietat, són l’essència de l’Església, i l’acció de Càritas és sinònim de ser al costat dels qui més pateixen”.

Tal com explica Càritas Catalunya, “contemplar els processos que fan possible la participació social enriqueix la visió pel que fa a la manera com som i estem en societat”.

Exclusió social a Espanya

Així, FOESSA constata que a Espanya es consolida  l’eix mediterrani-sud com a territori amb major exclusió social. Per altra part, l’eix centre-nord és territori amb menor exclusió social. Tal com ha indicat el Cap d’Equip d’Estudis de Cáritas Española i secretari tècnic de la Fundación FOESSA, Raúl Flores, l’exclusió social a Espanya és de 8’5 milions, 1’2 milions més que l’any 2007.

A més a més, Flores ha incidit sobre l’increment de la bretxa de gènere a Espanya, apuntant que una dona ha de treballar 1’5 hores més al dia per guanyar més que un home. En el cas de Catalunya, el Cap d’Equip d’Estudis ha advertit que l’exclusió social ja afecta gairebé 1’5 milions de persones (fet que suposa un 20% de la població).

Exclusió social a Catalunya

En el cas català, l’informe FOESSA subratlla quatre eixos que agreugen la situació d’exclusió social: el treball precari, l’exclusió residencial, la salut i l’aïllament social.

Primerament, tot i que es té feina, un 15’8% de les llars catalanes es troben en situació d’exclusió social. Es tracta d’una situació que, tot i la disminució de l’atur, encara es tracta per sobre dels nivells anteriors a la crisi.

Altrament, l’exclusió residencial afecta a 3 de cada 10 persones, deixant a 944.000 persones vivint en pobresa severa a causa de les despeses d’habitatge i subministraments. Unes circumstàncies desoladores, ressaltant que un 4% de la població viu amb la inseguretat de no saber si la faran fora de casa. També, cal remarcar que prop d’un 4% de les persones viuen en llars sense accés a una alimentació bàsica, i 780.000 (un 10% de la població) han deixat de comprar medicines i seguir tractaments per problemes econòmics.

El rostre de la pobresa

Finalment, l’informe FOESSA posa rostre als col·lectius que més pateixen la pobresa. Aquests són: les dones, les persones immigrants, les persones a l’atur, les famílies nombroses i monoparentals i els infants. Davant aquesta situació, els representants de Càritas han demanat garantir el dret a un habitatge digne; definir plans d’ocupació específics per als col·lectius més vulnerables; revisar la implementació de la renda garantida de ciutadania i una millor redistribució de la despesa social.