E. Vendrell: «Atendre els més vulnerables fa sentir com si es tingués cura del mateix Jesucrist»
E. Vendrell: «Atendre els més vulnerables fa sentir com si es tingués cura del mateix Jesucrist»
Després de 75 anys l'Organisme Benèfic Assistencial continua amb el llegat del Beat Pere Tarrès i del Dr. Gerard Manresa atenent aquells que més ho necessiten
30 Març, 2021
Església de Barcelona
Aquesta setmana el testimoni per aprofundir en l’eix de la pobresa que proposaPla Pastoral Diocesà de l’Església de Barcelona ve de l’Organisme Benèfic Assistencial. La fundació, coneguda per a molts per les seves sigles OBA, va ser fundada el 1946 pel beat Dr. Pere Tarrés i el mossèn i Dr. Gerard Manresa per ajudar els més vulnerables. Avui, molts anys després, continua en marxa i adaptada als nous temps.
El cap de Recursos Humans de l’entitat, Enric Vendrell, i el director de la Residència Gerard Manresa, Víctor Valhondo expliquen en profunditat quins són els propòsits i la rao de ser, avui dia, de la fundació.
Tal com explica Enric Vendrell, en un principi la finalitat que va motivar aquest projecte va ser atendre els malalts que patien la tuberculosi. Concretament, aquells que no eren atesos per la sanitat pública. «A poc a poc, la malaltia es va anar superant i la institució es va mantenir per continuar atenent persones en situació de vulnerabilitat com ho són les persones grans i els joves», explica Vendrell.
Així doncs, l’orientació actual de la Fundació OBA manté viu l’esperit cristià dels seus fundadors. Un esperit que consisteix en servir els qui més ho necessiten a la nostra societat a través de l’atenció i la cura dels més vulnerables.
Seguint el camí de Jesús
Víctor Valhondo exposa que com a cristià, més que una motivació ho considero seguir «l’estil de vida de Jesús». És a dir, «posar la persona i vocació al servei dels més desfavorits». Segons assegura, per a ell és seguir el camí que el Senyor a triat, «viure en el ministeri que Déu ha volgut per a nosaltres».
El director de la residència Gerard Manresa, ho considera la seva vocació el fet de «ser testimonis, al costat de les persones ateses». «Descobrint i compartint a banda de les diferències i mancances l’amor incondicional que Déu ens té a tots».
En aquest sentit, també Enric Vendrell senyala com «l’actitud de preocupar-se i atendre les persones vulnerables em fa sentir com si atengués el mateix Jesucrist».
Crida a l’Església
«L’Església com institució comunitat o mitja de descoberta de Déu i testimoni del Seu amor ha estat i està al servei de les persones que més ho necessiten», exposa Víctor Valhondo. Denúncia que aquestes persones viuen «en dificultats per a cobrir les seves necessitats bàsiques i viure i mantenir una vida mínimament digne». Tal com exposa, molts d’ells viuen al marge de l’exclusió social per la manca de «recursos econòmics, recursos personals, familiars, entorns desfavorits i falta de suport social». Per això, «l’Església ha d’estar present amb els més necessitats i més desfavorits», argumenta.
Amb aquesta crida, Valhondo demana la implicació de la societat, ja sigui amb recursos econòmics o personals. Perquè les institucions socials puguin continuar existint i l’església continuar amb aquesta missió d’ajuda cap als més desfavorits.
Mn. Lluís Bonet Armengol ha mort aquest divendres 7 d’agost, als 95 anys. Va ser rector de la parròquia de la Sagrada Família de Barcelona durant 25 anys, entre 1993 i 2018,…
Del 28 de juliol al 2 d'agost, al voltant d'un centenar d'adolescents de parròquies de l'Arquebisbat de Barcelona van participar en les convivències Be Apostle, organitzades pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb…
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less