Dr. Torralba: «Ser cristià és anar del teu món al de l’altre»

Omella presideix la jornada sobre "l'Impacte de la soledat en el dia a dia” i anima els agents de la Pastoral de la Salut a evangelitzar amb alegria

Fotografies: Ramon Ripoll

Aquest dissabte 25 de gener, el Secretariat de la Pastoral de la Salud de la diòcesi de Barcelona ha convocat una trobada a l’Hospital de Sant Rafael per reflexionar sobre “L’impacte de la soledat en el dia a dia”. Amb aquesta jornada es pretén donar continuïtat a la Campanya del Malalt, iniciada el passat mes de novembre. Tal com indica el nom de la Jornada, l’objectiu ha estat el de reflexionar, il·luminar i actuar sobre aquesta epidèmia del nostre temps: la soledat. 

L’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, va presidir la jornada, presentada per la directora del Secretariat diocesà de la Pastoral de la Salut, Sra. Carmen Benito, que va donar la benvinguda a tots els assistents de la trobada. Anava adreçada als serveis religiosos dels hospitals, congregacions religioses, malalts i famílies, voluntaris i voluntàries, així com grups i associacions parroquials. 

Benito va presentar el tema, la soledat, com «una sensació associada a la qualitat de les relacions interpersonals. És un estat que provoca emocions  que s’emparenten amb l’ansietat perquè hi ha una absència». Per això, en aquesta ocasió es proposava «un tast per poder despertar en els nostres agents de pastoral aquest neguit vers aquestes persones i poder ajudar a pal·liar aquesta soledat i els seus efectes col·laterals: l’angoixa i la frustració», tal com va dir la directora del Secretariat.

‘L’univers de la soledat’

El filòsof, teòleg i pedagog, el Dr. Francesc Torralba va impartir la lliçó magistral sobre L’univers de la soledat, destacant dues soledats concretes. D’una banda, la «soledat buscada», que es dóna quan algú cerca el retrobament personal amb un mateix i, d’altra banda, la «soledat imposada» quan tot i no voler-ho algú està sol. Aquest segon cas és el que Torralba va definir com un repte que «ens desafia com agents de pastorals i gent que no vols ser indiferent».

«El Sant Pare critica la globalització de la indiferència per l’altre. És la inhumanitat, el ser indiferent! – exclamava Torralba-. Hi ha una epidèmia d’indiferència i de soledat imposada o obligada». Davant aquesta denúncia va referir-se a tots els agents de la Pastoral de la Salut com els Amics de la Gent Gran, de Càritas o voluntaris d’una parròquia essencials per acompanyar aquells més vulnerables. Ja que, tal com va dir, «una visita diària ens pot fer revifar». En contra partida assegurava que «el que ningú ens enyori pot ser terrible, tant que ens pot dur al cansament vital, la desgana i, fins i tot, a l’autodestrucció». 

Un desafiament de primer ordre

Torralba va exposar com a possibles respostes sobre el perquè s’ha produït la soledat imposada, el salt entre generacions que fan que la gent gran se senti desvinculada de les formes actuals de relacionar-nos. També la transformació de la família o el nou mercat laboral que trasllada molts fills/es a l’estranger, o el sistema de valors.

En aquest últim punt, va destacar com “la persona gran ha deixat de ser valuosa». «Si abans l’avi era vist com a transmissor de cultura i pregària ara sembla que només comporta una càrrega i una despesa», va lamentar Torralba. Totes aquestes respostes les va mencionar com a detonants de la soledat que arrossega la gent gran a un deteriorament personal, sigui a les urbz o als pobles rurals. 

Des de l’ètica cristiana

Finalment, va exemplificar l’ètica cristiana com a mètode per revertir la situació. «Ser cristià és anar del teu món al de l’altre», va alertar Torralba. A través de l’atenció i la humanitat. És a dir, amb el fet d’obrir-nos a l’altre, el descentrament en un mateix i el pensar en què farà el del meu costat. I d’altra banda, evitant que la tecnologia no reemplaci les persones, ja que ja  hi ha robots que cuiden les persones, però no tenen ni conversa, ni empatia, ni preguen… Perquè mai un robot podrà respondre a la soledat dels altres.

En la línia d’humanitzar, va parlar el director- Coordinador del SIPS, Mn. Joan M. Bajo. Aquest va participar en una taula rodona amb la Presidenta de l’ACRA, la  Sra. Cinta Pasqual i la psicòloga de la Fundació Vidal i Barraquer, la Gna. Maite Valls. Bajo va exposar el seu punt de vista sobre com «humanitzar la soledat», a partir de comprendre a la persona sola en la seva totalitat, de manera holística (integral). Una situació que només és possible «si caminem vers l‘encontre de l‘ésser humà des de la profunditat: escoltant, reconeixent els seus problemes, les seves esperances, les seves dificultats, la seva història», va dir.

Una pastoral amb ‘joia’

Finalment, el Cardenal va adreçar-se a tots els presents de la pastoral, i els va aconsellar seguir l’Evangelii Gaudium, com a guia per evangelitzar amb joia. No pensant en el nombre de persones sinó en la profunditat i qualitat de l’acompanyament que es fa i de la pregària. Així va argumentar la importància que cada un dels agents de la pastoral visqui la presència del Senyor en la seva vida per així poder transmetre-la de tot cor a l’altre. 

«Vosaltres sóu els àngels que Déu envia perquè aquesta gent no se senti tan sola. A través de vosaltres el Senyor omple aquest buit que pateixen alguns. La soledat necessita acompanyament mèdic però també espiritual, que el dóna la joia de l’Evangeli», va dir.