Dr. Antoni Matabosch, nou membre de la Reial Acadèmia Europea de Doctors

Els cardenals Joan Josep Omella i Lluís Martínez Sistach assisteixen a l’acte d’ingrés de l’antic delegat d’economia de l’Arquebisbat de Barcelona

06 Maig, 2019
Església de Barcelona

Fotografies: Reial Acadèmia Europea de Doctors

Dr. Antoni Matabosch i Soler, prevere de l’arxidiòcesi de Barcelona, ha ingressat com a acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors. Ho va fer el 25 d’abril de 2019 al saló d’actes del Foment del Treball de Barcelona.

El president de l’Acadèmia, va convidar al cardenal Lluís Martínez Sistach a ocupar un lloc en la presidència de l’acte. Per això, després de la imposició de la medalla al nou acadèmic, el mateix cardenal va lliurar al doctor Antoni Matabosch el títol que l’acredita com a membre numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors. L’arquebisbe emèrit de Barcelona és també membre d’honor d’aquesta institució.

 Suport al Dr. Matabosch

Va assistir a l’acte el cardenal Joan Josep Omella encapçalant un nombrós grup de persones integrat per familiars, professors, preveres, diaques, religiosos/es i laics, molts dels quals eren alumnes o col·laboradors del Dr. Matabosch. Cal recordar, en el seu intens itinerari personal, algunes de les seves responsabilitats, com la de professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, de la que també fou degà entre 1978 i 1988; la de director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) (1997-2016); la de president de la Fundació Joan Maragall (1989-2013), per al diàleg entre la fe i la cultura, de la que encara és president honorari. I –en els darrers anys- el càrrec de delegat d’Economia de l’arxidiòcesi de Barcelona (2005-2019).

 Especialista en relacions ecumèniques i interreligioses

En aquesta llista, que és clarament incompleta, cal fer esment de l’especialització del Dr. Matabosch en les relacions ecumèniques intercristianes i en les relacions interreligioses. Pel que fa al Moviment Ecumènic, es va especialitzar en el tema a l’Institut Ecumènic de Bossey (Suissa) i és especialista en el Consell Mundial de les Esglésies (CME), on ha assistit a set de les deu Assemblees Mundials celebrades des de 1968. Sobre aquestes reunions i en general sobre temes ecumènics n’ha estat cronista en diversos mitjans de premsa, especialment en el diari La Vanguardia.

Pel que fa a les relacions interreligioses el seu currículum és també intens. Va ser responsable de les relacions de la diòcesi amb el Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona el 2004. També ho va ser amb el Parlament de les Religions celebrat a la nostra ciutat; i és el representant catòlic i un dels fundadors del Grup de Treball Estable de Religions (GTER) des del 2005.

Per això, el Dr. Matabosch va escollir per al seu discurs el tema titulat: «Societat plural i Religions». Una elecció que demostra la seva llarga experiència amb els fets ecumènics i interreligiosos.  

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

1 day ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)