Les problemàtiques socials, a debat

[CÀRITAS BARCELONA] Davant d’unes 150 persones, Joan Subirats (Barcelona en Comú), Ferran Mascarell (Junts per Catalunya), Maribel Barceló (Barcelona pel Canvi – C’s), Elisenda Alamany (Esquerra Republicana de Catalunya), Joan Batlle (Partit dels Socialistes de Catalunya), Ignacio Sánchez (Partit Popular) i Maria Rovira (Candidatura d’Unitat Popular), van ser els encarregats de defensar les propostes de cadascun dels partits en matèria social. El debat moderat per la periodista del Diari ARA, Mireia Esteve, es va dividir en cinc blocs, i va permetre a les entitats socials preguntar sobre l’habitatge, la remunicipalització i el dret a l’aigua, el turisme, la pobresa o els drets de les persones migrades.

El primer bloc va centrar-se en la problemàtica de l’habitatge i el lloguer, un dels fenòmens que cal resoldre de manera urgent. Els partits van estar d’acord a dir que l’habitatge s’ha d’abordar de manera global a tota l’àrea metropolitana de Barcelona, i que cal apostar per la construcció de més habitatge públic. Maria Rovira (CUP), va manifestar que no es pot tractar l’habitatge com una mercaderia, i el candidat del Partit Popular va advertir que s’han de denunciar les constants ocupacions d’habitatges que es produeixen a Barcelona. Entre altres propostes, els partits apuntaren que cal més habitatge públic i, per exemple, el candidat de JxCAT va proposar passar del 2% al 25% d’habitatges de titularitat pública a Barcelona.

En relació a la remunicipalització de serveis bàsics com l’aigua, els candidats van estar d’acord a dir que és un bé comú, i que cal garantir que tothom pugui accedir-hi. Maribel Barceló de Barcelona pel Canvi – C’s va indicar que la gestió de l’aigua s’ha de treballar amb una col·laboració publico privada, posant al centre a les persones que pateixen la pobresa energètica. El candidat de Barcelona en Comú, Joan Subirats, va apostar per una gestió pública de l’aigua, i va proposar que aquesta gestió també l’han de poder dur a terme les entitats socials o les cooperatives. “El tercer sector gestiona eficientment molts serveis públics, i és bo que ens acompanyin en la gestió de drets bàsics com l’accés a l’aigua”, va apuntar Subirats.

El tercer bloc va centrar-se en el model turístic, i és un dels temes que va suscitar més intervencions contraposades. La majoria de partits van posar-se d’acord a l’hora de plantejar el turisme com una oportunitat. En aquest cas, la candidata de la CUP va ser la més crítica amb el turisme. “Apostem per un decreixement turístic que deixi d’expulsar les veïnes dels seus barris”, va proposar Rovira. En contraposició, el candidat del PP va apuntar que el turisme genera 60.000 llocs de feina a Barcelona, i que no es pot criminalitzar aquest sector. Amb tot, els candidats van posar-se d’acord a dir que cal una bona gestió del turisme, i que els beneficis econòmics d’aquest sector han de revertir positivament a tota la ciutadania, i no només a les empreses turístiques.

Seguidament, la pobresa fou un dels temes que va plantejar major interès i preocupació per part del públic. La candidata d’ERC va apuntar que la pobresa a Barcelona té rostre de dona i d’infant, i el candidat de JxCAT va afegir que hi ha una pobresa invisible, que és la que pateixen les persones grans. Albert Batlle, del PSC, va advertir que unes 1.000 persones dormen als carrers de Barcelona, i que el sensellarisme i el barraquisme ha augmentat exponencialment durant el darrer mandat. Els candidats van agrair la tasca de les entitats del 3r sector en la lluita contra la pobresa, i van subratllar que les polítiques d’inserció laboral són bàsiques perquè les persones puguin treballar i sortir de la seva situació de precarietat. Subirats (BeC) va denunciar que si bé la feina ha de ser sinònim d’autonomia de les persones, és necessàri apuntar que part d’aquesta pobresa prové dels sous precaris que perceben molts treballadors i treballadores de la ciutat. “Cal responsabilitat del sector privat perquè garanteixi sous dignes”, va apuntar Subirats. Per mitigar la pobresa a Barcelona, alguns dels candidats van proposar l’establiment d’una renda mínima, impulsar la formació per a les persones desocupades i acollir i acompanyar a les persones més vulnerables, entre d’altres.

El darrer bloc va centrar-se en les persones migrades, i el fenomen dels menors no acompanyats va estar molt present durant les intervencions dels candidats. El candidat del PSC va afirmar que durant el darrer any han arribat més de 3.000 menors a Barcelona, i que és una xifra ingestionable per part de la ciutat. Alamany, d’ERC, va demanar a la resta de candidats que cal abordar el debat sobre les persones migrades, però s’han d’evitar discursos xenòfobs que duen a terme certs partits polítics. En relació als joves migrants, Maribel Barceló, va proposar augmentar el nombre d’educadors socials que treballen amb aquest col·lectiu.

Al finalitzar el debat, els candidats van agrair el format del debat proposat pels Dilluns dels Drets Humans, afirmant que els va permetre desenvolupar les seves propostes i que el públic pogués saber de primera mà les receptes en matèria social de cadascuna de les formacions polítiques. Persones del públic van agrair la moderació del debat, destacant que durant el diàleg entre partits van sortir moltes idees que segurament no tindran cabuda a la campanya electoral.