Les dones pateixen una triple precarietat laboral

Amb motiu del 8 de març, dia de les dones treballadores, Càritas Diocesana de Barcelona vol denunciar que les dones pateixen una triple precarietat en matèria laboral: sous més baixos, més atur i més parcialitat. El rostre de la precarietat és el d’una mare sola amb fills, amb dificultats per conciliar la vida familiar i la laboral. Càritas Diocesana de Barcelona atén una proporció de llars a càrrec de mares soles del 17%, que gairebé duplica la proporció que existeix a la societat catalana (9%).

Mares sense treballs decents

Aquestes mares han verbalitzat que en molts casos han d’acceptar feines sense contracte per conciliar els horaris amb la cura dels fills. No poden optar a treballs decents, cosa que les fa sentir desprotegides i humiliades. Això provoca que només el 23% de les mares soles amb fills ateses per Càritas Diocesana de Barcelona treballi.

La taxa de pobresa relativa de la població catalana (19,2%), es dispara en el cas de les dones que són mares soles (40,4%), i passa el mateix per a les mares d’origen estranger (42%).
En matèria salarial, les dones treballadores tenen sous inferiors als homes. El salari brut a Catalunya el 2015 era de 24.321€ a l’any. Tanmateix, el dels homes era de 27.514€ i el de les dones de 20.946€. Tal i com es pot apreciar a la taula de més abaix.

Més precarietat 

La bretxa salarial reflecteix la major precarietat laboral de les dones, la major dedicació horària a les tasques de la llar (l’anomenada “doble jornada”) i que la conciliació familiar recau en elles amb major freqüència. Una de les conseqüències és que ocupin menys llocs de responsabilitat que els homes (l’anomenat “sostre de vidre”). Respecte a la major precarietat laboral femenina, la major taxa de parcialitat és una mostra: la parcialitat és molt més accentuada en les dones i és molt petita en els homes tenint en compte les dades d’aquests darrers deu anys.

Respecte a un major pes a l’hora de conciliar vida familiar i laboral, són elles les que més permisos o excedències s’agafen per la cura d’infants i persones grans (Gràfic 2). Aquestes feines no són remunerades, i les afecta directament en la seva ocupabilitat després del part. Si observem les xifres d’excedències, les diferències són enormes, cosa que demostra que quan la llar necessita tenir cura d’un familiar, les dones n’assumeixen tota la càrrega.

Davant d’aquesta situació, Càritas Diocesana de Barcelona demana:

Una política d’ocupació més centrada en la meitat de la població, les dones, les més afectades per la precarietat i la pobresa

Que els permisos de maternitat i paternitat gaudeixin de les mateixes condicions, per tal que no es penalitzi les dones que tenen fills

Una reforma del Salari Mínim Interprofessional, fins a 1.000€ mensuals.