Dilluns dels Drets Humans: emergència climàtica, camins de transició eco-social

«L’emergència climàtica ho està canviant tot, i ens dona deu anys per transformar les nostres societats i descarbonitzar-les. La inajornable transició energètica pot incrementar les desigualtats i l’autoritarisme o bé afavorir la justícia social i els drets humans» asseguren les entitats organitzadores del Dilluns dels Drets Humans. A la primera sessió del 2021 s’ha reflexionat sobre la manera de realitzar una transició energètica socialment justa a Catalunya.

L’ambientòloga especialitzada en canvi climàtic i cooperació, Anna Pérez Català, ha introduït la conferència parlant sobre les emissions d’efecte hivernacle de com han baixat durant la crisi del coronavirus i què cal fer per mantenir aquesta baixada. «Els estudis han demostrat que les baixades d’emissions d’efecte hivernacle sempre han vingut produïdes per crisis. Moments com la crisi del petroli o la financera de 2008 en són un exemple, el problema és que després d’aquestes crisis s’ha acabat contaminant més i fent pujar més i més la gràfica».

Anna Pérez també ha comentat què ha passat durant l’època de confinament. «Ha baixat dràsticament el consum de combustibles fòssils i per tant han baixat les emissions d’efecte hivernacle. Aquestes emissions han baixat al voltant d’un 6% que és el que hauríem de fer cada any per poder arribar a aquest punt que ens demana la ciència». Per a l’ambientòloga el gran repte és poder baixar aquest 6% cada any sense haver d’estar confinats tres mesos a casa. Per això proposa fer una transició eco-social per tenir en compte les persones i la natura.

Límits de la transició eco-social

Per altra banda, el doctor en microbiologia ambiental i biotecnologia, membre fundador de l’Observatori Crític del Canvi, Salvador Lladó, ha parlat dels límits d’aquesta transició eco-social. «Els orígens del canvi climàtic vénen d’un sistema capitalista preparat per créixer. Quan tu necessites créixer necessites energia i materials per fer-ho. Necessites més petroli, carbó, minerals que en algun moment s’acaben o no són rendibles». Lladó assegura que l’origen de tot passa cap als anys vuitanta on se’ns va convèncer que l’única oportunitat de generar un estat del benestar és creixent, però «créixer econòmicament en un món que físicament és finit és impossible». Per tant, explica el  doctor en microbiologia ambiental, «necessites establir algun tipus de sistema que no necessiti créixer, però que a la vegada pugui donar aquest estat de benestar a les persones que estem en el planeta».

El segon límit és la transició i és que Lladó es qüestiona si aquesta transició que s’està venent des dels governs és possible, una transició que l’única cosa que proposa és canviar les energies no renovables per les renovables sense canviar res més. El problema és que les energies renovables vénen de derivats del petroli. «Per tant, és difícil poder mantenir la vida que tenim fins ara només a partir d’aquestes energies renovables, això no vol dir que no es pugui fer una transició cap a un món més sostenible on tinguem les necessitats bàsiques cobertes». Per altra banda el doctor Lladó també ha parlat de l’eco-feixisme, molt promogut pels partits d’extrema dreta mundials on el que pretenen és «quedar-se per a ells mateixos el poc que queda d’un sistema col·lapsat i arribar a un món on quatre tenen molt i la resta no té res».

Què provoca l’escalfament global

L’Anna Pérez ha citat moltes de les conseqüències que comporta l’escalfament global que no només suposarà l’augment de la calor al territori. «Les onades de calor debiliten el sistema de les persones, per tant provoca que més persones vulnerables morin. Té una conseqüència directa amb l’escassetat d’aigua en l’àmbit mundial. També, més calor implica més incendis forestals que té conseqüències terribles pel sòl que fomentarà aquesta escassetat d’aigua».

A més, l’ambientòloga explica el greu problema que això suposarà pel subministrament d’aliments, ja que «vivim en un món globalitzat on tot ve de tot arreu». L’escalfament global també provocarà la pujada del nivell del mar causant que a la llarga «les ciutats marítimes com Barcelona tinguin bona part de la seva costa pràcticament deshabitada, un fet que fomentarà grans migracions». Finalment vindran malalties que ara no existeixen aquí com és la malària.