Dia dels innocents

Un camí de la història, a la tradicional jornada de les llufes, les bromes i les aixecades de camisa

28 Des, 2019
Església de Barcelona

El dia 28 de desembre celebrem el dia dels innocents. L’evangeli de Mateu relata com el rei Heròdes el Gran va ordenar sacrificar els infants menors de dos anys de la ciutat de Betlem. El rei tenia per objectiu matar el nen Jesús. Amb aquesta massacre s’acomplia una de les profecies de Jeremies sobre l’adveniment del Messies.

Diada de les bromes

A partir d’aquest cruent relat es celebra una de les diades més desimboltes del cicle nadalenc. La festa dels innocents es caracteritza pel fet de ser una diada on les bromes, les enredades i les aixecades de camisa son una part fonamental d’aquesta celebració.

Havia estat un costum força arrelat, sobretot en la gent d’oficis. Per això, els aprenents, els més innocents dels tallers, eren les víctimes de les bromes dels encarregats i dels altres operaris. Així, els folkloristes recullen la història que als aprenents se’ls manava anar a buscar els neulers, comprar xarop de pàmpol, o cercar la clau de donar voltes al taller.

Però, un dels costums més arrelats entre la canalla era el de penjar llufes als passavolants. Les llufes, en un origen, eren fulles de col que els nois recollien de les parades dels mercats. Amb el temps el paper va guanyar terreny a les fulles de verdures i en aquest s’hi retallaven siluetes, normalment de persones encara que també en podem trobar d’animals i d’altres formes.

Les llufes, amb l’ajut d’una agulla de cap, es penjaven a les faldilles de les dones o a l’esquena dels homes. Cal dir que l’invent de la cinta adhesiva va facilitar molt la tasca de penjar-les! El cas és que la llufa actualment està en desús, ha esdevingut la icona d’aquesta diada.

Les innocentades al carrer han desaparegut. Això ha passat en la mesura que aquest ha desaparegut com un espai de joc i entreteniment infantil. El fet que les colles de nens hagin deixat d’ocupar el carrer, com un espai natural per al joc i la relació, ha contribuït de forma decisiva. Per això hi ha hagut una recessió de costums, com és el cas d’aquest de les llufes.

Les inocentades de la premsa

Actualment, les innocentades han trobat refugi en els mitjans de comunicació. Diaris, televisions, digitals i ràdios expliquen alguna notícia totalment falsa i que pretenen fer-nos empassar. Per exemple, l’any 2012, un programa de ràdio amb molta audiència obria el noticiari explicant que s’implantaria una nova moneda encunyada per la Generalitat de Catalunya. Segons van dir, aquesta duria per nom “Virolai” i que es correspondria amb valor exacte a l’euro.

Finalment, cal remarcar que la festa dels innocents és una festa d’inversió. És així, com d’altres del cicle nadalenc i que l’hivern estan estretament lligades als carnestoltes. El seu origen cal cercar-lo, una vegada més, en les Saturnals romanes.

Del llibre de la Col·lecció l’Ermità: Celebrem el Nadal d’Amadeu Carbó.

Per saber-ne més podeu consultar Edicions Morera

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)