Descobreix el Secretariat de pastoral penitenciària a través del testimoni de dos voluntaris

Manel Pou i Glòria Pérez són dos voluntaris del Secretariat diocesà de pastoral penitenciària (SEPAP) que duen a terme la seva tasca al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona – Wad-Ras.

Manel Pou venia a fer un projecte anomenat Espai de Pau on s’acollia a les preses, se les escoltava i se’ls donava una mica de pau tal com diu Pou: «pregant, cantant, plorant i abraçant-nos». Un projecte que va quedar aturat per la pandèmia i que Pou espera que pugui tornar a iniciar-se aviat. Per altra banda, la Glòria Pérez fa 22 anys que va a la presó i tot va començar perquè els seus alumnes la van interpel·lar a anar-hi, des de llavors no ha parat el seu voluntariat que sempre s’ha centrat en allò que ella sap fer, que és donar classes, sobretot de català i castellà. Per Pérez «les classes són molt importants, no tant pels continguts, sinó per aquesta estona on les preses es veuen ateses». Les preses de Wad-Ras, segons la voluntària han servit perquè «s’han adonat que la presó no només les privava de llibertat sinó que els donava unes eines per poder-se reinserir».

«Cal acompanyar sense jutjar»

«Hem de presentar l’Església de les benaurances, la que està a prop dels que pitjor ho tenen que en aquest cas són els presos» ha assegurat Pou. «És important que l’Església continuï fent aquesta acció social per reafirmar que Jesús està sempre amb ells». Per altra banda, Glòria Pérez ha afirmat que «s’ha de perdonar, s’han de trencar les barreres i per aconseguir-ho cal acompanyar sense jutjar i en això l’Evangeli ens ho diu ben clar. Hem d’estar a prop, hem de mirar amb ulls d’amor a totes aquestes persones».

Per col·laborar amb les persones preses la Glòria Pérez ho té clar: «Primer hem de mirar amb estimació les persones preses. L’Església ha de mostrar amb obres el que és l’Evangeli: estar a prop del que ho necessita»