De parròquies a comunitats pastorals

El sacerdot Samuele Marelli clausura les jornades "Parròquies al servei de l'evangelització" explicant els mètodes d'evangelització a través de les comunitats pastorals

19 Febr, 2020
Església de Barcelona

Fotografies: Ramon Ripoll

L’últim dia de jornades de reflexió «Parròquies al servei de l’evangelització» ha viatjat de Mèxic a Milà. El prevere de l’arxidiòcesi de Milà, Mn. Samuele Marelli ha visitat Barcelona per parlar de les comunitats pastorals, diferenciant-les de les anteriors unitats pastorals. “La gran diferència és que a la unitat pastoral cada sacerdot segueix essent rector de la seva parròquia; en canvi, a la comunitat pastoral només hi ha un rector responsable d’aquesta comunitat de parròquies i tots els altres sacerdots són vicaris” explica Marelli.

La introducció de l’últim dia de jornada l’ha dut a terme el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell. “Quan ens plantegem unir parròquies i comunitats de pastoral pensem que és per falta de sacerdots però la gran motivació ha de ser una altra, l’evangelització, viure aquesta experiència com una gran oportunitat” ha relatat el bisbe.

El salt de les unitats a les comunitats pastorals

Les comunitats pastorals van néixer sota el govern del cardenal Tettamanzi als anys 2000. No obstant això, abans estaven les anomenades Unitats Pastorals que van començar amb el cardenal Martini als noranta. “La clau per a fer el canvi va ser adonar-se, no que faltaven sacerdots, sinó que la relació entre les persones i el territori havia canviat” ha assegurat el sacerdot. En resum, en les unitats pastorals, les parròquies eren “solitàries, insuficients i tancades”. A més, malgrat crear les petites agrupacions, aquestes només es reunien per tractar alguns aspectes. D’altra banda, “els sacerdots mantenien el títol de rectors i només hi havia un rector moderador que resultava ser poc eficaç i molt fràgil” indica Marelli. És per aquest motiu que es va canviar el concepte i les unitats van passar a ser comunitats pastorals amb un sol rector.

D’aquesta manera, per constituir les comunitats pastorals cal seguir uns criteris com que les diferents parròquies siguin pròximes entre elles i que no siguin menys de dues ni més de set. Així mateix, han de tenir coses en comú en l’àmbit social i antropològic per a definir els confins d’aquesta comunitat. “Comunió per la missió és la idea central per reendreçar les comunitats pastorals i per a unir a ordenats i laics. Ens agrada dir que qui camina sol va més ràpidament però qui camina junt va més lluny” ha explicat el sacerdot de Milà.

Desafiaments, riscos i oportunitats

Pel que fa al desafiament de plantejar una comunitat pastoral s’ha de pensar com aquesta novetat diocesana s’omplirà de crítiques. “Fins i tot als joves els va resultar complicat apartar aquesta mentalitat de comunitat tancada i aprendre a estimar a la parròquia del costat” explicava Marelli. Per seguir endavant aquest projecte s’ha de pensar que “les comunitats pastorals són un risc necessari”. Un risc podria ser crear megalòpolis parroquials on falti l’aura de comunitat real i fraterna, així com el fet de considerar la comunitat com “un preu a pagar que com una oportunitat”. Finalment, l’últim risc és caure a “parar esment exclusivament en dinàmiques intraeclesials“.

Finalment, tot canvi genera noves oportunitats. En aquest cas es pot centrar en atencions més específiques en l’àmbit territorial i transversal. El territorial genera una proximitat amb les persones i el transversal permet gestionar més eficaçment i coordinar aquesta acció pastoral. Aquesta dinàmica permet gestionar les parròquies específicament al mateix temps que es gestionen grans comunitats pastorals. “La col·laboració entre diferents vocacions i edats està resultant particularment prometedora” indica el primer director de la Fundació dels Oratoris Milanesos i actual responsable de la pastoral amb joves en una comunitat pastoral en la perifèria de Milà.

Després de 15 anys de les primeres comunitats pastorals el balanç és positiu: 175 comunitats i més de 600 parròquies involucrades. S’ha aconseguit construir una vida més fraternal entre els sacerdots i segons assegura Marelli, “Malgrat que hi ha molts fronts oberts aquest és el camí correcte; difícil, costós i llarg, però correcte”.

Recupera les sis sessions de les jornades «Parròquies al servei de l’evangelització»

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)