Cristianisme i Justícia demana construir una societat en comú

La reflexió de cap d’any del centre d'estudis alerta dels processos de desvinculació en favor d’un individualisme possessiu i proposa, en canvi, cuidar les relacions que ens edifiquen col·lectivament

02 Gen, 2020
Església de Barcelona

«Cristianisme i Justícia». Començen els anys 20. Cristianisme i Justícia fa pública la seva declaració de cap d’any, amb el títol Ha arribat el moment de forjar nous vincles. Aquesta vegada el centre d’estudis posa l’accent en els processos de “desvinculació afectiva”, en la que “l’individualisme possessiu envaeix tots els àmbits”.

Es produeix així, segons la declaració del centre “una dissolució dels projectes col·lectius i un desinterès total pel que afecta a tothom”. Per combatre-ho Cristianisme i Justícia proposa “cuidar les relacions que ens edifiquen col·lectivament”, amb una concepció de l’ésser humà que consideri que l’altre forma part de mí. «Davant d’una societat de la desvinculació advoquem per una societat que ens faci corresponsables de la vida en comú”.

En direcció contrària

Es reconeix però que en aquests moments molts indicadors ens assenyalen que anem en direcció contrària. Confrontació, postveritat, discursos de l’odi, incapacitat d’arribar a acords, deteriorament de les democràcies, falta de corresponsabilització personal i social davant l’emergència climàtica, augment de les desigualtats són alguns.

El centre alerta, i ja ho ha vingut fent en les declaracions dels darrers anys, de com se n’aprofita de tot plegat l’extrema dreta, “segrestant la religió a favor seu” i fent-ho servir “per difondre lectures duals, maniquees o integristes”.

Una mateixa lluita

Avui queda clar que els problemes socials i ecològics estan interrelacionats en les seves causes i en les seves conseqüències. “Són una única crisi i necessiten una transició simultània”, diu Cristianisme i Justícia. Lamentablement, després de la darrera cimera del clima a Madrid “constatem la incapacitat d’arribar a acords que plantin cara a aquesta emergència amb la contundència i radicalitat necessàries”.

Cuidar les relacions

Malgrat tot, “la lectura que proposem tria l’esperança” i la proposta que ens fa Cristianisme i Justícia per fer-ho possible és tenir cura de les relacions. Una esperança que té tot el seu sentit quan veiem famílies que voluntàriament acullen refugiats i migrants a casa seva. Joves que lluiten contra l’emergència climàtica. O la celebració d’un sínode en el que els indígenes han pres la paraula, entre d’altres.

“Les grans dificultats”, conclou el text, “disminueixen quan més persones les abordem juntes. Aquesta és la nostra aposta, una aposta que brolla de la nostra esperança”.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Els homes d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum.

(Lc 16,1-8)