Cristianisme i Justícia demana construir una societat en comú

«Cristianisme i Justícia». Començen els anys 20. Cristianisme i Justícia fa pública la seva declaració de cap d’any, amb el títol Ha arribat el moment de forjar nous vincles. Aquesta vegada el centre d’estudis posa l’accent en els processos de “desvinculació afectiva”, en la que “l’individualisme possessiu envaeix tots els àmbits”.

Es produeix així, segons la declaració del centre “una dissolució dels projectes col·lectius i un desinterès total pel que afecta a tothom”. Per combatre-ho Cristianisme i Justícia proposa “cuidar les relacions que ens edifiquen col·lectivament”, amb una concepció de l’ésser humà que consideri que l’altre forma part de mí. «Davant d’una societat de la desvinculació advoquem per una societat que ens faci corresponsables de la vida en comú”.

En direcció contrària

Es reconeix però que en aquests moments molts indicadors ens assenyalen que anem en direcció contrària. Confrontació, postveritat, discursos de l’odi, incapacitat d’arribar a acords, deteriorament de les democràcies, falta de corresponsabilització personal i social davant l’emergència climàtica, augment de les desigualtats són alguns.

El centre alerta, i ja ho ha vingut fent en les declaracions dels darrers anys, de com se n’aprofita de tot plegat l’extrema dreta, “segrestant la religió a favor seu” i fent-ho servir “per difondre lectures duals, maniquees o integristes”.

Una mateixa lluita

Avui queda clar que els problemes socials i ecològics estan interrelacionats en les seves causes i en les seves conseqüències. “Són una única crisi i necessiten una transició simultània”, diu Cristianisme i Justícia. Lamentablement, després de la darrera cimera del clima a Madrid “constatem la incapacitat d’arribar a acords que plantin cara a aquesta emergència amb la contundència i radicalitat necessàries”.

Cuidar les relacions

Malgrat tot, “la lectura que proposem tria l’esperança” i la proposta que ens fa Cristianisme i Justícia per fer-ho possible és tenir cura de les relacions. Una esperança que té tot el seu sentit quan veiem famílies que voluntàriament acullen refugiats i migrants a casa seva. Joves que lluiten contra l’emergència climàtica. O la celebració d’un sínode en el que els indígenes han pres la paraula, entre d’altres.

“Les grans dificultats”, conclou el text, “disminueixen quan més persones les abordem juntes. Aquesta és la nostra aposta, una aposta que brolla de la nostra esperança”.