Cor Orans, nova vida als monestirs femenins

El Vaticà ha tret un nou document anomenat Cor Orans. Instrucció aplicativa de la Constitución Apostólica. vultum dei Quaerere sobre la vida contemplativa femenina. El document, que neix de la petició expressa de les religioses contemplatives, està basat en la renovació d’alguns punts de la vida contemplativa als monestirs femenins. Per primera vegada, des d’aquest dicasteri es va fer una enquesta a tots els monestirs del món que preguntava sobre aspectes com la formació, la clausura i l’autonomia.

Mons. Carballo

«En un temps de grans canvis en tots els àmbits de la vida, és més necessari que mai plantejar-se novetats en la vida contemplativa perquè segueixi sent cor orant de l’Església», ha explicat Mons. José Rodríguez Carballo, secretari del dicasteri, al portal Vatican News just després de la presentació oficial de la Instrucció.

La formació, una gran novetat

Cor Orans renova, sobretot, la formació, el gran desafiament que presenten avui en dia tots els consagrats. Aquests canvis argumenten que la formació no pot durar menys de nou anys. La primera novetat és la incorporació del aspirantado, un temps en el qual la jove inicia el seu procés de coneixement del monestir amb la finalitat d’oferir una formació especialitzada que la prepari en aquesta vocació religiosa. Aquesta formació durarà com a mínim un any. Un altre any el postulantat, dos anys el noviciat, i ja en van quatre, per tant, almenys cinc anys de professió temporal o simple, que preveu una formació permanent.

Afiliació entre monestirs

Una altra novetat important que incorpora el document Cor Orans és l’afiliació dels monestirs. Un monestir pot perdre l’autonomia sui iuris, afiliant-se a un altre. Aquesta novetat té dos objectius: el primer és donar una nova vida a aquest monestir i la segona, si és necessari, comporta tancar-lo i acompanyar en aquest procés de tancament.

Amb aquest document, presentat a la Sala Stampa de la Santa Seu, les dones religioses contemplatives decideixen com canviar les seves vides als monestirs arribant a un consens amb el Vaticà que acompleixi les seves necessitats i els canvis que elles consideren més pertinents.