«Convers»

Un cineasta observa com la seva família es va fent catòlica i decideix preguntar-los sobre aquest procés de conversió

06 Oct, 2017
Montse Punsoda

Va ser premiada al festival de Málaga per Millor direcció documental i ara està als cinemes perquè tothom que ho vulgui pugui gaudir d’aquesta producció que entra en el tema de la conversió des de diferents entrevistes. Es tracta de Converso, dirigida per David Arratibel de la manera més sincera i original.

Sinopsis

En aquest fim-documental el cineasta, David Arrativel, observa com la seva família es va fent catòlica i decideix preguntar-los sobre aquest procés de conversió. A partir de la conversa amb la seva mare, la seva germana i cada un d’aquells familiars que han viscut aquest procés, va esbossant des d’allò més intimo i espontani el misteri del procés de fe, un camí personal per l’entrevistat i preguntes infinites pel que no hi creu.

«La fe pel no creient»

«Una pel·lícula tremendament honesta», explica Jordi Costa del diari El País. Un film que pel simple fet de basar-se a explicar la realitat a partir de converses de tu a tu entre dos familiars, amb sinceritat i proximitat, convida a l’espectador a participar-hi com si s’assegués a la cadira del costat. Entre els crítics es lloa sobretot, la tècnica d’Arrativel que a partir d’aquesta estructura «documental» que capta perfectament la realitat dels diferents personatges i aporta un guió ràpid i fluid.

Mn. Peio Sánchez destaca com a partir de Converso es destapa «la intimitat tant de les relacions familiars com de la mateixa fe». Un film que, tal com explica el crític de cinema espiritual, es pregunta per l’arrel de la fe que resulta interessant tant per aquells creients que veuen les preguntes d’un no creient, com per aquest que es planteja el «com» d’aquest procés de fe. «S’endinsa en la veritat de la fe des del no creient», afegeix Mn. Sánchez.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Benvingut, arquebisbe @fraoctavi 🙏.11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
🔴En directe - Declaració institucional de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.A les 12.00 h.esglesia.barcelona/en-directe/ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El dia que el Fill de l’home es manifesti.

(Lc 17,26-37)