Conclouen els actes que commemoren la Reforma Luterana

La Comunitat Evangèlica de Llengua Alemanya a Barcelona, l'Institut d'Estudis Catalans i l'Arquebisbat de Barcelona han celebrat durant el 2016 i 2017 un cicle d'actes per homenatjar els 500 anys de les famoses "95 Tesis" de Martin Luther

04 Des, 2017

Aquest matí la Comunitat Evangèlica de Llengua Alemanya a Barcelona, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arquebisbat de Barcelona han posat punt final al conjunt d’actes que han commemorat, durant el 2016 i el 2017 a Barcelona, els 500 anys d’ençà que el Dr. Martin Luther va fixar a la porta de l’església del castell de Wittenberg les seves famoses 95 Tesis.

L’acte de cloenda ha estat presidit pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo, i ha comptat amb el notable testimoni de la bisbessa de l’Església luterana alemanya, Dra. Margot Kässmann; des de Roma, el cap de l’Oficina del Pontifici Consell per a la Unitat dels Cristians, Mons. Juan Usma; i el delegat episcopal d’Ecumenisme i Relacions Interreligioses de l’Arquebisbat de Barcelona, Mons. Jaume Gonzàlez–Agàpito.

Unitat i ecumenisme en el centre de l’acte

Sergi Gordo ha recordat durant la presentació inicial que amb Martin Luther convergeix una lluita, secular a occident, per descarregar a l’Església del poder secular i també del feix que pesava sobre ella amb una jerarquia ‘mundanitzada‘. Tot seguit, ha explicat que per entendre al «Luther luterà» cal recordar el que van signar a la Declaració Conjunta, el dilluns 31 d’octubre de 2016, el papa Francesc i el bisbe Murib Yunan, president de la Lutheran World Federation. En aquesta declaració ambdós agreixen els dots espirituals rebuts de la Reforma alhora que lamenten davant Crist que Luterans i Catòlics hagin danyat la unitat visible de l’Església. «Les diferències teològiques van estar acompanyades pels prejudicis i pels conflictes, i la religió va ser instrumentalitzada amb finalitats polítiques» ha explicat.

Margot Kässmann durant l’acte de cloenda celebrat a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona

Seguint les últimes paraules del bisbe auxiliar, la Dra. Kässmann ha explicat en la seva ponència que la commemoració de la Reformaha estat des del seu inici oberta al món, internacional i orientada al diàleg. «Martin Luther volia reformar la seva pròpia església, no la volia separar. Per aquest motiu, no hauria estat intel·ligent celebrar un aniversari de la Reforma de delimitació«. També ha parlat de la secularització a Europa on ha afirmat que avui és més difícil explicar el que significa la fe. «Per als homes de l’Edat Mitjana era inimaginable una vida sense fe. Hi ha però molts homes que no es consideren religiosos com a conseqüència de la il·lustració. Les esglésies de la reforma haurien d’ocupar-se ofensivament d’aquest desafiament». També ha recordat que Luther va descobrir que no és el rendiment humà qui aconsegueix el dret a la salvació davant Déu, sinó el do de Déu per la gràcia.

Finalment ha estat el torn de Mons. Juan Usma, qui ha destacat la teologia luterana com un punt de referència i demanant que cal reconèixer que encara la societat està lluny de la comunió que buscava Jesús. «La divisió és real i no és el mer resultat de capricis o malentesos […] les divisions reals van afectar realment la credibilitat de l’Evangeli […] hi ha un procés de sanació de la memòria ferida […] durant les últimes dècades noves formes de llegir l’Evangeli que justifiquen noves aproximacions a l’esfera ètica i moral» ha desenvolupat Usma durant la conferència. Finalment ha afirmat que el diàleg catòlic luterà és un esforç conscient de les dues comunions cristianes per restaurar la unitat de l’església tal com és volguda per Jesús.