El concert de Corpus «Les músiques de l’Àliga de Barcelona» omple l’església de Sant Sever

El concert, a càrrec dels Ministrers del Rec, ha sigut una proposta única dins dels 650 anys de l'Àliga de Barcelona

20 Juny, 2025
Església de Barcelona

Fotos: Catedral de Barcelona

El concert de Corpus Christi «Les músiques de l’Àliga de Barcelona» ha omplert aquest dijous l’església de Sant Sever. El repertori del concert, a càrrec dels Ministrers del Rec, ha inclòs els balls propis -antics i moderns- de l’Àliga de la Ciutat.

El concert l’ha organitzat l’Associació de Festes de la Plaça Nova i compta amb la col·laboració de la Catedral de Barcelona. Des de l’entitat han valorat que el concert ha sigut «un èxit de públic i emoció, que culmina un llarg procés de recerca, estudi i recuperació històrica». «Un tresor musical amb hits desconeguts de la música barroca peninsular», ha apuntat l’entitat. L’associació ha recordat que «alguns inclús d’internacionals, que, després de segles en silenci, tornen a sonar amb tota la seva força simbòlica i patrimonial per acompanyar a l’Àliga de la Ciutat en les cercaviles i ballades».

També s’han interpretat unes melodies populars que procedeixen d’un manuscrit que durant molt temps es va considerar perdut. Després va ser redescobert al Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) i recuperat amb cura i rigor gràcies al musicòleg Pol Ducable. Unes tonades que han estat arranjades de nou per a cobla de ministrers i que també sonaran durant la processó de Corpus d’enguany per a acompanyar l’Àliga barcelonina.

L’esdeveniment ha anat a càrrec dels Ministrers del Rec i s’ha emmarcat en els més de 650 anys d’història de l’Àliga de la Ciutat. La formació és una cobla de música antiga especialitzada en la interpretació de repertori popular històric. Està formada per músics que combinen experiència amb joventut. Ministrers del Rec neix amb la voluntat de recuperar el patrimoni musical català de l’Antic Règim i presentar-lo amb uns arranjaments que combinen el gust de l’època amb alguna harmonització més moderna.

 

Font: Associació de Festes de la Plaça Nova

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)