L’església de Sant Sever acull el concert de Corpus «Les músiques de l’Àliga de Barcelona»

El concert anirà a càrrec dels Ministrers del Rec i s'emmarca en els més de 650 anys d'història de l'Àliga de Barcelona

11 Juny, 2025
smunoz

Foto: Associació de Festes de la Plaça Nova

L’església de Sant Sever acollirà el proper dijous 19 de juny, a les 19.30h, el concert de Corpus Christi «Les músiques de l’Àliga de Barcelona». Anirà a càrrec dels Ministrers del Rec sota la direcció de l’etnomusicòleg Pol Ducable. El concert està organitzat en el marc de les celebracions dels 650 anys de l’Àliga de la Ciutat… o més! per l’Associació de Festes de la Plaça Nova i compta amb la col·laboració de la Catedral de Barcelona. L’actuació tindrà lloc a l’església de Sant Sever, esplèndida joia del barroc català recentment restaurada. Serà un viatge per les diferents melodies que acompanyen i conviden a la dansa i el passeig d’aquesta simbòlica i representativa figura festiva barcelonina: l’Àliga de la Ciutat.

Ministrers del Rec farà el seu primer concert a l’església de Sant Sever dins dels actes de celebració dels 650 anys de l’Àliga a la Ciutat. La formació és una cobla de música antiga especialitzada en la interpretació de repertori popular històric. Està formada per músics que combinen experiència amb joventut. Ministrers del Rec neix amb la voluntat de recuperar el patrimoni musical català de l’Antic Règim i presentar-lo amb uns arranjaments que combinen el gust de l’època amb alguna harmonització més moderna.

Programa del concert

El repertori del concert inclou els balls propis -antics i moderns- de l’Àliga de la Ciutat. També hi ha prevista una selecció d’un quadern de danses del segle XVIII localitzades recentment al Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC). Unes tonades que han estat arranjades de nou per a cobla de ministrers i que també sonaran durant la processó de Corpus d’enguany per a acompanyar l’Àliga barcelonina.

Pots consultar el programa del concert aquí.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)