Barcelona celebra una missa d’acció de gràcies per la restauració de Sant Sever

L'arquebisbe de Barcelona destaca la importància de la bellesa en la fe, relacionant la restauració de Sant Sever amb l'obra creadora de Déu

11 Febr, 2025
Església de Barcelona

Fotografies: Catedral de Barcelona

Ahir, després de la presentació de la restauració de l’església de Sant Sever, a la tarda va tenir lloc una missa solemne d’acció de gràcies amb l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella i el Capítol de la Catedral. La celebració va comptar amb la participació de diversos preveres diocesans, i de fidels de l’arxidiòcesi, molts d’ells veïns del barri que es van congregar per agrair la restauració d’aquest temple històric.

Bellesa, manifestació divina

En el moment de l’homilia, l’arquebisbe Omella va destacar la bellesa com una manifestació de la divinitat, ressaltant com la restauració de Sant Sever ens recorda la importància d’allò bell, tant en l’art sacre com en la vida espiritual. «Déu és bellesa», va afirmar, subratllant que aquesta qualitat es reflecteix en les obres humanes quan aquestes s’inspiren en la seva grandesa.

«Donem gràcies a Déu per tanta bellesa que hi ha al món, i que l’home, l’ésser humà, sap captar-la i mostrar-la (…) Una bellesa física, estètica… però sobretot donem gràcies per la bellesa moral, ètica, i perquè hi ha tanta gent bona al món, i això és el que fa que sigui bell al món».

Omella va emfatitzar en la veritat, recordant que l’Església és el lloc on es proclama la Paraula de Déu, que és vida i dona vida. «La Paraula de Déu és la veritat que consola i transforma, que aixeca els caiguts i enforteix els febles», va declarar.

Predicar amb l’humilitat de Sant Sever

Un dels moments més emotius del seu discurs va ser la crida als pastors de l’Església a viure la seva vocació amb humilitat, inspirant-se en la figura de Sant Sever. «No sempre tots els pastors arriben a la santedat, però Sant Sever sí que ho va fer, i això ens crida a seguir el seu exemple. La humilitat ha de ser el nostre camí!», va proclamar l’arquebisbe. Amb aquestes paraules, va exhortar preveres, diaques, religiosos i fidels a viure amb senzillesa i autenticitat la seva missió evangelitzadora.

Finalment, va parlar de la bondat com una expressió de l’amor diví, convidant els fidels a ser testimonis d’aquest amor a través de la seva vida quotidiana. «Déu és amor, i nosaltres, com a batejats, som cridats a ser profetes, sacerdots i reis en el seu nom», va afirmar.

Amb aquesta missa solemne, Sant Sever no només recupera el seu esplendor arquitectònic, sinó també el seu paper com a espai de pregària. La seva restauració ha permès retornar a la ciutat un patrimoni d’immens valor històric i espiritual.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)