«Vaig veure en Maria la humanitat realitzada»

Entrevista realitzada a Angela Volpini, que va viure l'aparició de la Mare de Déu

05 Juny, 2020

El 4 de juny de 1947 va canviar la vida de l’Angela Volpini. Tenia 7 anys i estava amb uns amics en un prat al Bocco, prop del seu poble, Casanova Staffora (Lombardia, Itàlia), quan va viure l’aparició de la Mare de Déu. Des d’aquell dia en va viure més de 80, fins al 4 de juny de 1956. L’any 1957, el bisbe de la diòcesi va fer construir en aquell lloc l’església del Bocco, per al culte a Maria, commemorant les aparicions.

Com recorda aquell moment?

Els sentiments no els puc descriure amb paraules. Va ser una experiència total: de la ment, de l’esperit i del cos, amb tots els seus sentits. Vaig poder tocar la Mare de Jesús. El rostre d’aquesta dona que em va prendre en braços era una cara plenament humana; com la meva cara, el rostre de cada ésser humà. Vaig veure en Maria la humanitat realitzada, que donava sentit a l’existència humana i era l’alegria del Creador.

Quin missatge li va transmetre?

A la primera aparició em va dir: “He vingut per ensenyar-vos el camí de la felicitat a la terra”. No n’hi ha prou amb venerar Maria, cal comprendre-la. Em va ajudar a conformar un pensament que té com a característica principal ajudar l’ésser humà a fer-se conscient de les seves infinites possibilitats de desenvolupament i a reconèixer la felicitat en l’elecció de l’amor que dona qualitat a la relació amb els altres.

És optimista davant la situació que estem vivint?

En aquests dos mesos llargs he notat petits signes d’una nova consciència. Signes que ens indiquen no sols el desig de sortir de la pandèmia, sinó també l’esperança de poder començar una nova vida: establir relacions humanes més veritables, més solidàries i harmonioses, tant entre nosaltres com amb les institucions que ens representen, i que haurien de ser l’expressió d’una civilització veritablement humana.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají per al Full Dominical del 7 de juny

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Només que tinguéssiu fe res no us seria impossible.

(Mt 17,14-20)