Conclou el Simposi sobre Ramon Berenguer IV i Peronella

La iniciativa del Museu Diocesà i del Museu d'Història de Barcelona ve motivada pel procés d’exhumació del sarcòfag de la Catedral de Barcelona que podria contenir les despulles de la comtessa

El Simposi: Ramon Berenguer IV i Peronella, unió dinàstica i projecció exterior ha començat aprofitant el procés d’exhumació del sarcòfag, existent a la catedral de Barcelona, el qual pot contenir les restes de la reina Peronella d’Aragó, muller del comte Ramon Berenguer IV. El govern d’Aragó ha establert un conveni amb la seu Barcelonina per procedir a l’exhumació de la tomba «a fi i efecte de verificar si, efectivament, conté restes de Peronella mitjançant la comparació de mostres d’ADN del seu pare Ramir I, dit el Monjo» ha dit la directora de l’Arxiu diocesà de Barcelona, Joana Alarcón. «Gràcies als treballs dels experts ens acompanyaran ponències, sabrem més entre la casa comtal de Barcelona i la casa reial d’Aragó, les seves condicions i les seves conseqüències. Un dels períodes més decisius de la nostra història», ha assegurat Alarcón, qui ha afegit que «els arxivers no podem fer més que aplaudir iniciatives com aquest simposi. Segur que sortiran noves preguntes i reptes per tornar als arxius i continuar treballant».

La decisió de Peronella a ser enterrada a la Catedral de Barcelona

L’anàlisi de les restes del túmul és l’única via científica per comprovar a qui corresponen. Per això, Mn. Robert Baró, director del Museu Diocesà de Barcelona, així com director del Secretariat diocesà de Patrimoni cultural de l’Arquebisbat de Barcelona ha explicat com «Peronella decideix ser enterrada a Barcelona, mentre que Berenguer serà l’últim comte de Barcelona que serà enterrat a Ripoll. Peronella representa la darrera vàlvula abans de la unió amb el comtat de Barcelona a través del seu matrimoni amb Ramon Berenguer IV. Localitzar el seu sepulcre no és cosa evident, el seu casament és ben clar manifestant la voluntat que les seves despulles descansin a la Catedral de Barcelona. Però la catedral romànica, que desapareixeria als segles XIV i XV per l’edifici gòtic, va provocar que diversos enterraments foren traslladats fins a perdre’s de vista de la seva localització. No hi ha cap inscripció que ens indiqui el lloc de repòs de Peronella».

Aprofundir en la unió dinàstica entre Ramon Berenguer IV i Peronella

Els organitzadors d’aquest simposi, el Museu Diocesà, el Museu d’Història de Barcelona i la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de l’Ateneu Sant Pacià s’han ajuntat per «aprofundir en la unió dinàstica entre Ramon Berenguer IV i Peronella, o cosa que és el mateix, la casa comtal de Barcelona i la casa reial d’Aragó». Mn. Robert Baró, director del Museu Diocesà de Barcelona, també ha explicat que «just fa un any el cardenal Omella rebia la petició per part de la Sra. María Sancho Abarca, directora general de patrimoni cultural de la Diputació General d’Aragó, de poder accedir al sarcòfag i poder fer l’estudi físic i d’ADN de les restes. La Catedral de Barcelona es va posar amb contacte amb la direcció general de patrimoni cultural de la Generalitat de Catalunya per tirar endavant el projecte. Ara s’estan fent els darrers protocols i ben aviat es procedirà a l’obertura del sarcòfag».

Segle XII, l’origen de l’Arxiu diocesà de Barcelona

A més a més, Joana Alarcón ha explicat que «al segle XII trobem l’origen de l’Arxiu diocesà de Barcelona. És a partir de llavors que es comencen a distingir clarament els elements episcopals i capitulars. Es van produir canvis importants a l’estructura diocesana de Barcelona. En aquest moment els bisbes fixen la seva residència de manera més habitual al Palau Episcopal i bisbes i capítol comencen a prendre consciència de ser dues entitats diferenciades i així es comença a distingir entre l’arxiu de les propietats del bisbe i el dels canonges. A partir de llavors els bisbes exigiran que els pergamins i la documentació que generen per la seva condició de bisbes es custodiï en la seva residència o palau episcopal. Un dels documents originals més rellevants de l’arxiu diocesà és el privilegi papal d’Alexandre III dirigit al bisbe de Barcelona Bernat de Berga amb data del 5 de juliol de 1176 on, a més de confirmar tots els drets i possessions del bisbe que anteriorment havien estat atorgats, també es determinen els límits territorials de la diòcesi en aquell moment».

Els objectius del simposi

Els organitzadors han explicat els objectius fonamentals de la trobada. «Estudiar les condicions jurídiques del matrimoni, les seves conseqüències en l’àmbit polític dels dos espais –els comtats catalans i el regne d’Aragó, a Navarra, sempre tan a prop, i la dimensió europea de l’esdeveniment. Les ponències ho presentaran des de perspectives diferents: des del vessant juridicopolític a la de gènere, passant per la que correspon a la representació del poder que es manifesta en l’elecció dels llocs de sepultura i la forma de les tombes dels i de les protagonistes. El simposi, en definitiva, pretén presentar un estat de la qüestió exhaustiu, així com fer noves aportacions i estimular la reflexió sobre un dels períodes més decisius de la nostra història».

T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...