Com acompanyar la família en la malaltia?

Com acompanyar la família a la malaltia? Entorn aquest tema es va plantejar la XXIX trobada anual del Secretariat Interdiocesà de la Pastoral de la Salut (SIPS), que ha tingut lloc aquest 4 de novembre i que va reunir al voltant de cent- cinquanta persones de totes les diòcesis de Catalunya. Entre els assistents, hi havia el bisbe auxiliar de Terrassa, Mons. Salvador Cristau, responsable de la Pastoral de la Salut de la Conferència Episcopal Tarraconense, així com, el bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Antoni Vadell, que assistia per primer cop a l’acte.

El Director- coordinador del SIPS, Mn. Manuel Bajo, va destacar com “l’experiència de la malaltia pot desestabilitzar la família o ajudar a trobar un nou equilibri, destarotar-la o estrènyer els seus lligams i la seva unió; allunyar-la o apropar-la a Déu”. En aquest sentit, va destacar els membres de la pastoral de la salut, com a actors fonamentals per tal “d’acompanyar, discernir i integrar aquests membres de la família davant les dificultats i fragilitats de la vida”.

Des de l’Amoris Laetitia

La part teòrica va anar a càrrec en, primer lloc, del Pare Riu que va fer una aproximació a l‘Amoris Laetitia. Concretament, va glossar els diferents capítols de l’exhortació del Papa destacant, sobretot, aquell contingut on demana als agents pastorals “estar al costat de les famílies i renovar l’acció pastoral i missionera“, “acompanyant amb més cura els més fràgils”, tal com diu al capítol sisè. També, va subratllar, especialment, el capítol novè de l’exhortació, quan el papa Francesc demana: “Tinguem-nos cura els uns dels altres” per “construir un món en el qual ningú se senti sol”.

Acollir, discernir i integrar

També, des de la seva experiència com a delegat de pastoral familiar a Barcelona, Mn. Manel Claret va presentar els requisits necessaris que demanen els malalts i familiars. Va numerar: la paciència, l’actitud de servei, l’amabilitat, el compromís amb l’eucaristia… Va exposar, com “cada malalt és un cas concret, que mereix partir de la seva realitat” i que necessita ser atès des de les seves atencions primàries com “ser estimat”. Va esgrimir els tres requeriments que tot malalt necessita per part de la família, com: l’acollida, el discerniment i la integració.

Segons va esmentar, les “macro famílies” d’abans ara són “micro famílies” i de vegades sembla que “se sentin menys responsables de l’atenció dels malalts en la família”. Quant als reptes que hi ha avui dia, Mn. Claret, va demanar el d'”enfortir la dimensió espiritual de la persona”, sobretot en un moment en què la família és més “feble i dèbil”. 

Va ser una jornada clau per començar el curs i indispensable per formar als agents de la pastoral i recordar-los que tenen a les seves mans un any més la possibilitat si més no d’esmorteir els afectes de la malaltia posant al capdavant els lligams familiars.