Com acompanyar la família en la malaltia?

Més de 150 persones acudeixen a la trobada anual del Secretariat Interdiocesà de la Pastoral de la Salut de Catalunya

06 Nov, 2017
Montse Punsoda

Com acompanyar la família a la malaltia? Entorn aquest tema es va plantejar la XXIX trobada anual del Secretariat Interdiocesà de la Pastoral de la Salut (SIPS), que ha tingut lloc aquest 4 de novembre i que va reunir al voltant de cent- cinquanta persones de totes les diòcesis de Catalunya. Entre els assistents, hi havia el bisbe auxiliar de Terrassa, Mons. Salvador Cristau, responsable de la Pastoral de la Salut de la Conferència Episcopal Tarraconense, així com, el bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Antoni Vadell, que assistia per primer cop a l’acte.

El Director- coordinador del SIPS, Mn. Manuel Bajo, va destacar com «l’experiència de la malaltia pot desestabilitzar la família o ajudar a trobar un nou equilibri, destarotar-la o estrènyer els seus lligams i la seva unió; allunyar-la o apropar-la a Déu». En aquest sentit, va destacar els membres de la pastoral de la salut, com a actors fonamentals per tal «d’acompanyar, discernir i integrar aquests membres de la família davant les dificultats i fragilitats de la vida».

Des de l’Amoris Laetitia

La part teòrica va anar a càrrec en, primer lloc, del Pare Riu que va fer una aproximació a l‘Amoris Laetitia. Concretament, va glossar els diferents capítols de l’exhortació del Papa destacant, sobretot, aquell contingut on demana als agents pastorals «estar al costat de les famílies i renovar l’acció pastoral i missionera«, «acompanyant amb més cura els més fràgils», tal com diu al capítol sisè. També, va subratllar, especialment, el capítol novè de l’exhortació, quan el papa Francesc demana: «Tinguem-nos cura els uns dels altres» per «construir un món en el qual ningú se senti sol».

Acollir, discernir i integrar

També, des de la seva experiència com a delegat de pastoral familiar a Barcelona, Mn. Manel Claret va presentar els requisits necessaris que demanen els malalts i familiars. Va numerar: la paciència, l’actitud de servei, l’amabilitat, el compromís amb l’eucaristia… Va exposar, com «cada malalt és un cas concret, que mereix partir de la seva realitat» i que necessita ser atès des de les seves atencions primàries com «ser estimat». Va esgrimir els tres requeriments que tot malalt necessita per part de la família, com: l’acollida, el discerniment i la integració.

Segons va esmentar, les «macro famílies» d’abans ara són «micro famílies» i de vegades sembla que «se sentin menys responsables de l’atenció dels malalts en la família». Quant als reptes que hi ha avui dia, Mn. Claret, va demanar el d'»enfortir la dimensió espiritual de la persona», sobretot en un moment en què la família és més «feble i dèbil». 

Va ser una jornada clau per començar el curs i indispensable per formar als agents de la pastoral i recordar-los que tenen a les seves mans un any més la possibilitat si més no d’esmorteir els afectes de la malaltia posant al capdavant els lligams familiars.

 

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)