Cinema espiritual: «Vida oculta»

Malik porta als cinemes la història del màrtir austríac que es va negar a caure a l'abisme del nazisme

14 Febr, 2020
Església de Barcelona

Arriba una nova estrena de Terrence Malick: Vida oculta. Ja en són moltes les pel·lícules d’aquest cineasta que s’han comentat en aquesta secció de cinema espiritual. De fet, es tracta no només d’un artista en l’art del cinema sinó també en l’art dels sentiments i els valors de l’ésser humà.  Aquesta vegada, Malik s’inspira en la història real del Franz Jägerstätter, el primer objector de consciència, un màrtir austríac que guiat per la seva profunda fe es nega a caure en l’abisme del nazisme. 

Sinopsis

El Franz és un jove austríac, casat i amb tres filles. La família viu feliçment enmig dels Alps sense preocupacions més que tirar endavant la seva granja i gaudir d’una vida plena enmig la naturalesa. Aquest món idíl·lic cau amb la Segona Guerra Mundial. La ideologia s’estén i convenç les masses, menys al Franz. Guiat per la seva fe es nega a abdicar davant el nazisme i a prestar jurament al Führer. En aquesta guerra, on haurà d’afrontar la repercussió de la seva decisió, els seus aliats seran l’amor per la seva dona, la Fani i les seves filles. 

La veritat rere la naturalesa

La pel·lícula és un clar exemple de cinema espiritual, ja que no només mostra el testimoni d’una vida cristiana sinó també aquest contacte entre la naturalesa i l’home. Tal com explica Mn. Peio, “es mostra en la naturalesa, la seva força com restauradora de la veritat en l’ésser humà”. El crític afegeix que tot i la durada, les tres hores de pel·lícula es converteixen en una “oda a la contemplació on es transparenta la fe”. 

Comentari de Mn. Peio

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)