Una producció que aprofundeix sobre els enfrontaments pluriracials i multi religiosos a través del greuge d'un petit incident social
19 Abr, 2018
Església de Barcelona
Aquesta setmana, la secció de Cinema Espiritual presenta L‘insult, una de les estrenes esperades d’aquest 2018. Es tracta d’una producció libanesa de Ziad Doueiri que posa en context l’enfrontament entre un libanès i un pakistanès. Aquesta aprofundeix i fa reflexionar l’espectador sobre els enfrontaments pluriracials i multi religiosos. Desvetlla com un petit accident pot capgirar de cop l’harmonia aparent en una societat.
Sinopsis
La trama comença quan el Toni, un cristià libanès, està regant en el seu balcó. Accidentalment, l’aigua cau i esquitxa a un al cap del Yasser, un mestre d’obres palestí que està treballant just abaix. Aquest, irat, respon insultant-lo. A partir d’aquest petit incident el problema arriba a la justícia com a denúncia i es transformarà en un conflicte de dimensió nacional. Una confrontació on s’hi veuran reflectits palestins i cristians a partir d’aquests dos protagonistes.
Paràbola sobre el diàleg interreligiós
La història que presenta L’Insult esdevé un exemple de diàleg interreligiós clar. Segons el crític de Cinema Espiritual, Mn. Peio Sánchez, es mostra com la reconciliació política pot dificultar la reconciliació entre les persones. “Es destapen a poc a poc les diferents capes del problema i allò que comença amb un petit insult esdevé una tragèdia familiar que s’estendrà a tota la societat”. D’altra banda -explica Mn. Peio- , es transmet com les persones poden recuperar el camí de la reconciliació arribant al fons del cor de les persones.
Les crítiques, tot i que caracteritzen la trama com a “poc subtil”, aplaudeixen el ritme i el fons de la pel·lícula. Per alguns, un “relat hàbil” i valuós, amb una “narrativa fluida i atractiva”. També, segons coincideixen la majoria, el director aconsegueix explicar una història que capta l’atenció de l’espectador, a través de la representació d’aquesta “paràbola social”, rere la qual es desvetlla la confrontació entre dues religions.
L'Església de Barcelona se suma aquest diumenge 15 de novembre a la X Jornada Mundial dels Pobres. Aquesta jornada convida les comunitats cristianes a posar la mirada en les persones que viuen…
La 39a Setmana de la Gent de Mar se celebra del 9 al 14 de novembre a Barcelona. Enguany, posa el focus en el benestar de les tripulacions i la convivència entre…
El cardenal Joan Josep Omella ha dit el dia de l’acceptació de la seva renúncia com a arquebisbe de Barcelona que «marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans». En la…
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y...
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...