Cinema Espiritual: «Fàtima»

S'estrena als cinemes una nova adaptació de la història del miracle de la Mare de Déu de Fàtima a tres nens de la localitat

09 Oct, 2020
Montse Punsoda
Fotograma de la pel·lícula «Fàtima»

Aquesta setmana el crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sanchez ens presenta l’esperada estrena del cinema religiós i espiritual: Fátima. El director de cinema Marco Pontecorvo ha dirigit aquesta coproducció entre els Estats Units i Portugal, on participen actors rellevants com Harvey Keitel (El Irlandés) o la brasilera Sonia Braga. 

Aquests actors juntament amb d’altres també reconeguts porten a la gran pantalla aquesta història sobre l’aparició de Fàtima, ja representada als cinemes anteriorment, amb el Secreto de Fátima de Rafael Gil.

Sinopsis

Al Portugal de 1917, un jove pastor de 10 anys i de les seves dues germanes que viuen a la ciutat de Fàtima, Portugal afirmen haver vist la Mare de Déu. Els tres nens reben un missatge de la verge: que preguin i resin el rosari. L’explicació d’aquestes visions il·lusiona els creients de la localitat, però alhora crea detractors. La família, el govern i l’Església, reaccionen amb fúria i demanen que canviïn versió de la història. Tot i així, ja és tard. A mesura que la notícia s’estén, milers de pelegrins inicien el pelegrinatge a Fàtima esperançats amb el possible fi de la Guerra Mundial. Mentrestant, els joves s’enfronten a un judici de fe.

Veracitat en els més petits

La pel·lícula mostra com a través de la senzillesa els més petits aconsegueixen transmetre la veritat. El crític de cinema destaca la posada en escena dels actors, i especialment la del miracle. Tot i la dificultat que suposa, Mn. Sánchez assegura que en aquest cas l’aparició de la Verge, es mostra “realista”. Es representa enmig del context de la natura que porta a la imatge de Maria”.

Alguna de les crítiques de cinema de mitjans generalistes, destaquen la producció  com una de les millors dins el gènere religiós (Chicago Sun-Times) i com pot arribar fàcilment al públic que cerca el sentit espiritual de la història (New York Times). 

Mn. Peio destaca com a factor més central, el fet de com “la pau es fonamenta en la presència transcendent de Déu” i com els més petits, en aquest cas, els tres nens seran els encarregats d’explicar-ho.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Només que tinguéssiu fe res no us seria impossible.

(Mt 17,14-20)