Cinema espiritual: “El reverend”

Aquesta setmana el cinema espiritual presenta la pel·lícula El reverend, del director Paul Schrader. Tal com explica Mn. Peio Sánchez, Schrader, destaca per un estil dur i emotiu. Conté un rerefons espiritual, on predomina l’anàlisi de la persona. També va escriure “L’estil transcendent en el cinema”, un llibre que denota la seva experiència en aquest gènere cinematogràfic.

Sinopsis

És tracta de la història del reverend, Ernst Toller, (Ethan Hawke), que viu marcat des de la mort del seu fill a l’Iraq, a qui va animar perquè s’allistés a la guerra. En una situació de remordiments i confusió sobre les seves creences, decideix deixar la seva parròquia de sempre i traslladar-se al nord de Nova York.

En la seva nova comunitat, una feligresa embarassada es dirigeix al pastor per tal que parli amb el seu marit. Aquest és un activista radical que es nega a tenir el fill en un món en decadència. Aquesta trobada amb la parella portaran al reverend a submegir-se en els seus records i qüestionar-se el seu futur. La seva manera de veure el món es capgira, fins a tal punt, de plantejar-se sortides que mai hauria imaginat.

“No apta per simples”

La crítica ha lloat aquesta darrera entrega del director americà, el qual ens serveix un relat audiovisual, que reflexiona sobre la “culpabilitat humana, la difícil redenció i el sentit del sofriment”. Així ho assegura el crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez, segons el qual es tracta d’una obra que es qualificar de “compromesa i ferotge, reflexiva i rabiosa, creient i descreguda”. “No apta per simples ni ànimes sensibles”. “Mira a l’abisme tan a prop que sembla que anem a caure“, puntualitza l’expert.

La interpretació del protagonista, per l’actor Ethan Hawke captiva l’espectador. Destaca una excelent posada en escena que enganxa pel seu posat convincent. Segons Mn. Peio, “s’apodera del paper fent que el seu rostre i més endavant tot el seu cos estigui sotmès a la tortura”. Una situació descontrolada que acaba en un final “sorprenent”, assegura el crític.

Comentari