Càritas Diocesana de Barcelona respon les preguntes freqüents sobre el conflicte d’Ucraïna

Fotografia extreta de Càritas Diocesana de Barcelona

Davant les nombroses preguntes que Càritas Diocesana de Barcelona està rebent sobre la guerra a Ucraïna i les formes d’ajudar a la població civil que n’està patint les conseqüències, s’han decidit a fer unes preguntes i respostes útils per vehicular l’ajuda que des d’aquí molta gent està oferint. Aquest document l’aniran actualitzant diàriament per convertir-se en «una eina pràctica que s’adapti a l’evolució i conseqüències del conflicte» podran trobar el document actualitzat al web de Càritas Diocesana de Barcelona.

Què NO se sap encara?

1. Com s’articularà el sistema de protecció temporal (veure punt 3.3).
2. Si les persones que acaben d’arribar i estan allotjades en cases de particulars o entitats, si per entrar al Pla Estatal i tenir accés a les ajudes, caldrà que abandonin aquest allotjament per poder accedir a l’esmentat pla.

Què SÍ que se sap? 

En aquest apartat intentem donar resposta a les preguntes que ens esteu adreçant:

1. Tinc acollida a casa una persona que acaba d’arribar d’Ucraïna o arribarà en els pròxims dies. On poden ajudar-la?

Les persones que arriben d’Ucraïna tenen dret a prestacions socials que cobreixin les seves necessitats bàsiques, així com una autorització de residència i treball. Aquestes persones, tant com a demandants de protecció internacional (refugi), com a possibles sol·licitants de la protecció internacional (aprovat per la Unió Europea el passat 5 de març) poden accedir a recursos d’habitatge i cobertura de necessitats bàsiques del Pla estatal d’acollida a persones refugiades. Aquesta cobertura de necessitats bàsiques del Pla estatal, el que es coneix com a Fase 0, es gestiona per mitjà de Creu Roja. La fase 0 és cobrir les necessitats bàsiques en situació d’emergència (habitatge i aliments).

2. On dirigir les persones provinents d’Ucraïna?

Si resideixen a Barcelona ciutat: En cas que la persona arribi a la ciutat de Barcelona, l’hem de derivar al CUESB (Centre d’urgències i emergències  socials  de Barcelona). Des del CUESB la derivaran a les places que Creu Roja ha habilitat. En cas que la persona arribi en un horari en que la Creu Roja no la pugui atendre, el CUESB s’encarregarà d’allotjar inicialment la persona (pensió/plaça pròpia lliure, etc.) fins que pugui ser atesa per la Creu Roja.

CUESB 
Carrer de la Llacuna, 25
08005 Barcelona
Telèfon 900703030
Horari: Obert 24h 

Si resideixen a la resta de Catalunya: La Generalitat de Catalunya està acabant de detallar el circuit de derivació de les persones refugiades provinents d’Ucraïna a la resta de Catalunya. De moment, les places estatals del Pla Estatal d’acollida s’han ampliat, i derivarem a totes les persones a la Creu Roja provincial corresponent.

Creu Roja disposa d’un Centre operatiu d’emergències on ens poden informar dels centres operatius provincials, i podem avisar de l’arribada de grups grans de refugiats. Per tal de posar-nos en contacte amb ells cal trucar al 704202224.

Estem pendents que ens informin de com funciona aquest dispositiu.

3. Quina és la situació legal de les persones que arriben d’Ucraïna?

3.1 Entrada a territori Schengen:

• Sóc ucraïnès, puc entrar a la UE?: Les persones originàries d’Ucraïna no necessiten visat per entrar a territori Schengen. Poden estar en aquest territori fins a 90 dies, sense necessitat de tramitar cap document addicional.
• No sóc ucraïnès, però vivia a Ucraïna: Les persones de tercers països que tenien residència a Ucraïna de llarga durada, seran beneficiaris del sistema d’acollida de protecció internacional i, per tant, podran entrar també a l’espai Schengen. Les persones de tercers països que no tinguin una autorització de residència a Ucraïna, podran entrar i mantenir-se a territori Schengen en funció dels requisits d’entrada habituals existents, en funció de la seva nacionalitat.

3.2 A qui afecta aquesta situació:

• Nacionals ucraïnesos, les seves famílies, i els estrangers de tercers països amb autorització de residència permanent a Ucraïna que es trobaven en data 24/02/2022 a Ucraïna.
• Nacionals ucraïnesos residents a Ucraïna, els seus familiars, i els estrangers de tercers països amb autorització de residència permanent que en data 24/02/2022 no estaven a Ucraïna i no han pogut tornar.

3.3 Com poden regularitzar la situació administrativa?

En aquests moments, la normativa permet dues opcions:

• Demanant protecció internacional: Per fer-ho, cal demanar cita a la Comissaria de la Policia Nacional. Un cop presentada la sol·licitud, al cap de 6 mesos l’autorització provisional de residència es converteix en autorització de residència i treball. L’autorització s’anirà prorrogant en tant que no hi hagi una resolució expressa a la petició. Per demanar cita cal accedir al següent enllaç i seleccionar la província on es troba la persona i clicar l’opció Policia- Solicitud Asilo:  https://sede.administracionespublicas.gob.es/icpplustie/icpplustieb/acInfo?p=8&tramite=4094

•  Demanant protecció temporal: Aquesta opció està contemplada a la normativa europea des de 2001, però no ha estat fins al passat 5 de març de 2022 que per primer cop s’autoritza el seu ús. Implica una protecció integral des del moment de la concessió (residència i treball, habitatge, cobertura de necessitats bàsiques). Malgrat que pot ser demanada des del passat 5 de març, estem a l’espera que el Ministeri de l’Interior dicti les instruccions concretes per conèixer com demanar-ho. Tan aviat com coneguem les instruccions concretes sobre com procedir a fer la demanda, informarem.

Malgrat que aquesta segona opció encara no està operativa (protecció temporal) recomanem que les persones esperin que estigui disponible per tal d’acollir-s’hi, ja que és una via específica per persones afectades pel conflicte a Ucraïna. Serà un procediment molt més àgil, i facilitarà l’autorització de treball d’una forma ràpida. Segons informacions del Ministeri d’Interior, en els propers dies estarà disponible el procediment per demanar aquest tipus de protecció.

Actualment, a la ciutat de Barcelona, s’estan fent sessions grupals informatives amb relació a les vies de regularització d’aquestes persones, mitjançant SAIER (Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats) i CEAR (Comisión Española de Ayuda al Refugiado).

Cal tenir un contracte laboral per disposar d’aquesta autorització temporal?

No, no s’ha de tenir cap contracte laboral. A la persona se li concedirà autorització de residència i treball sense la necessitat d’un contracte.

Les persones en situació administrativa irregular que ja estaven a Espanya abans del 24/02/2022 podran demanar també la protecció temporal i tenir una autorització de residència i treball?

A manca d’instruccions del Ministeri de l’Interior, la informació és confosa. La normativa de la UE sembla parlar de persones residents a Ucraïna que, en el moment d’esclatar el conflicte, estiguessin fora. És a dir, semblaria referir-se a persones que estiguessin fora per vacances, negocis, etc… però que exclouria a aquelles que de forma estable estiguessin fora. Tanmateix, cal esperar a les futures instruccions que sortiran.

Més informació legal: CEAR ha penjat un full informativa amb tota la informació relativa al procediment de documentació. Aquesta informació s’anirà actualitzant (es penjarà també en ucraïnès).

Guia en ucraïnès 

4. Estem recollint roba i material, vull llogar una furgoneta, o m’ofereixo com a conductor per portar material a la frontera. Què puc fer?

Des de Càritas diocesana de Barcelona no recomanem la recollida de material per diferents motius:

• No podem garantir que el material arribi al punt de destí davant la situació actual, sense que sigui bloquejat o interceptat.
• Les entitats que treballen en el terreny són les que coneixen les necessitats reals de la població, que són canviants.
• El cost de transport fins al punt de destí és elevat, podent-se utilitzar l’import per a ajudar a més persones.
• És millor comprar el que es necessiti als països fronterers que acullen a les persones refugiades.

La recomanació de totes les organitzacions que treballem habitualment en situacions d’emergència humanitària és canalitzar totes les ajudes mitjançant les entitats que treballen al territori, que són les que coneixen les necessitats i les formes de cobrir-les sobre el terreny.

No recomanem en cap cas la recollida de medicaments ja que hi ha una regulació específica per la importació a altres països i està regulat pel Ministerio de Sanidad.

En el cas de Càritas diocesana de Barcelona, us recordem que hem habilitat un número de compte per fer aportacions econòmiques ES82 2100 5000 5902 0012 8131 / BIZUM 33381 o trucant al 931127010. Els diners recaptats aniran destinats a Càritas Internacional i al Mossèn Iurii Stasiuk,  de la comunitat Ucraïnesa a Barcelona, que ha tornat a Ucraïna i canalitza l’ajuda a la zona on es troba.

Per a més informació

5. Per què no recomanem anar a buscar gent a frontera?

La situació en frontera és caòtica i no recomanem anar a buscar gent des de la iniciativa particular.

6. Vull acollir a un menor ucraïnès. Com puc fer-ho?

Davant els oferiments per acollir un menor, UNICEF ens recorda que el procés d’acollida a menors és un procés regulat. Per tant, s’ha de fer per canals oficials de les administracions públiques. Us recomanem que no feu difusió d’iniciatives no oficials que us poden arribar per les diverses xarxes socials.

En el cas de Catalunya, aquest oferiment es pot fer mitjançant el correu de la Generalitat de Catalunya que atén els temes de persones refugiades comiteacollida.igualtat@gencat.cat

En el cas de residir a Barcelona ciutat, aquest oferiment d’acollida es pot canalitzar mitjançant l’Ajuntament de Barcelona llars.acollida@bcn.cat

Més informació.

7. Tinc un habitatge o una habitació disponible per acollir a refugiats.

Tots els oferiments s’han de canalitzar mitjançant el correu de la Generalitat de Catalunya comiteacollida.igualtat@gencat.cat Amb les peticions rebudes, la Generalitat està creant una base de dades (habitatge, feina, oferiments d’acollida) per si el Pla estatal d’Acollida a Refugiats no pogués cobrir totes les necessitats.

De moment, ens informen que hi ha places suficients per acollir a persones des del Pla Estatal d’Acollida a Refugiats i que l’opció d’acollida a cases particulars es deixarà per una segona fase, en el cas que fos necessari per manca de places.  No tots els oferiments podran ser atesos, ja que la Generalitat de Catalunya validarà les condicions que ofereix cada família.

8. Què podem fer des de Càritas Diocesana de Barcelona?

Les administracions públiques (Govern d’Espanya, Generalitat de Catalunya i Ajuntaments) aconsellen centralitzar les demandes dins el Pla estatal d’acollida a refugiats. En aquest sentit, Càritas Diocesana de Barcelona treballa per donant suport en tot allò que pot, però prioritzant el dispositiu estatal.

Són moltes les situacions que quedaran excloses del circuit públic, o que la resposta podria no ser tan àgil com requereix aquesta emergència. Com sempre, la missió de Càritas Diocesana de Barcelona és estar al costat dels més vulnerables. Hi serem per acollir i acompanyar totes aquelles situacions excloses de la cobertura del Pla estatal, així les situacions d’aquelles persones que temporalment no tinguin les necessitats bàsiques cobertes fins a ser garantides pel pla estatal o aquelles que quedin excloses del sistema.

9. Amics, coneguts i/o familiars em pregunten sobre la tasca de Càritas a Ucraïna i els països del seu voltant, que els hi puc dir?

Els centres de CàritasUcraïna continuen atenent la població civil necessitada. Les seves 36 oficines repartides per tot el país treballen de manera coordinada amb les seus operatives de la Càritas nacional, a Kíiv i Lviv.  Des del començament de la invasió, Càritas Ucraïna manté un projecte d’emergència per satisfer les necessitats bàsiques de les persones més vulnerables. En aquests moments, s’estan equipant amb ajuda humanitària 11 centres d’acollida (Kramatorsk, Rubizhne, Zaporizhya, Volnovakha, Mariupol, Kharkiv, Dnipro, Kyiv, Zhytomyr, Odessa, Ivano-Frankivk) per sumar-se al pla de resposta a l’emergència.

La resposta de Càritas Ucraïna està donant prioritat al repartiment de menjar calent, aigua, kits d’higiene bàsica, refugi temporal per a persones que han abandonat casa seva, servei de bugaderia i transport segur per a les persones de buscar reunir-se amb familiars a altres zones del país. El pla d’emergència inclou també atenció a casos especials (com la gent gran, els menors i les persones amb discapacitat) i l’acompanyament emocional bàsic i les activitats d’oci per a nens que els ajudin a mantenir la normalitat enmig de la situació de gran estrès provocada pels atacs.

Així mateix, les Càritas dels països veïns -Romania, Polònia i Moldàvia- estan activant també plans nacionals d’acollida als fluxos de refugiats ucraïnesos que creuen les fronteres.

A Romania, les Càritas de Bucarest, Iasi, Maramures i Satu Mare han començat a avaluar la situació i establir equips de primera intervenció, definintun programa de resposta a l’emergència centrat en l’acollida i el suport per a refugiats (informació, servei de bugaderia, servei de comunicació, aliments i kits d’higiene), programes específics d’acolliment infantil, refugi i allotjament temporal a parròquies, locals i mobilització de voluntaris per a l’acollida.

Càritas Polònia està preparant també l’acollida, l’allotjament i el transport segur per als refugiats, amb programes d’emergència similars als habilitats per Càritas a Romania.

Per part seva, Càritas Moldàvia ha posat en marxa un pla d’emergència a través de la seva oficina nacional, a Chisinau, i les sis Càritas locals a Grigorauca, Rascov, Ribnita, Stauceni, Stircea i Tiraspol. En total, compta amb uns 200 agents al terreny. En coordinació amb les autoritats locals, s’han donat suport a 390 persones ubicades a centres oficials (Chisinau, Ocnita, Palanca) amb menjar, aigua, kits d’higiene i suport social i emocional. A més, s’està preparant un centre gestionat per Càritas a Chisinau, on oferir allotjament digne i segur a uns 70 refugiats, amb una atenció especial a menors i dones.

En la mateixa línia, Càritas Bulgària també està preparant centres per donar resposta a l’arribada de refugiats ucraïnesos, que arriben bé per via terrestre, bé per ferri des d’Odessa al lloc de Varna. El 28 de febrer, es calculava que més de 7.000 ucraïnesos havien arribat al país i s’espera que aquest nombre augmenti els propers dies.