Càritas Barcelona clou el seu 75è aniversari amb un concert a la Sagrada Família

El Cardenal Omella, fa una crida a les més de 2.000 persones que omplien el temple a trencar amb la immediatesa en que viu la societat actual i demana destinar més temps per estar al costat dels que més estimem, però també dels que més pateixen

02 Des, 2019
caritas

Més de 2.000 persones col·laboradores de Càritas Diocesana de Barcelona han assistit al tradicional concert de Nadal de la Sagrada Família. El concert ha volgut cloure els diversos actes que Càritas Diocesana de Barcelona ha dut a terme per commemorar els seus 75 anys d’història. 

El concert ha anat a càrrec de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, dirigits per Xavier Puig. Durant el concert, el públic ha gaudit d’algunes peces clàssiques de Johann Sebastian Bach, entre d’altres, però també han pogut escoltar algunes de les nadales més tradicionals i conegudes com Santa nit o El noi de la Mare. 

75 anys de servei a les persones

Abans d’iniciar-se el concert, el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, ha volgut adreçar unes paraules a totes les persones assistents. Busquets ha començat agraint el suport de tots els socis, donants, persones voluntàries, professionals i mossens que diàriament col·laboren amb Càritas Diocesana de Barcelona. “La nostra tasca la podem fer gràcies a tots vosaltres, tenint-vos al nostre costat per poder seguint fent aquest camí. Fa 75 anys que som al servei de les persones, i volem seguir molts anys més construint una societat més justa i solidària”, ha indicat Busquets. 

Així mateix, el director de Càritas Barcelona ha volgut recordar que la pobresa i l’exclusió social continuen presents a Barcelona, i ha alertat que 1 de cada 4 persones de la diòcesi viu en situació d’exclusió social. “Aquesta xifra és greu, i situa la pobresa de Barcelona per sobre la mitjana de Catalunya”, ha explicat. Amb tot ha volgut fer una crida a l’esperança, afirmant que l’exclusió social amb la qual convivim no és inevitable, sinó que pot revertir-se. Per fer-ho ha demanat polítiques socials públiques adequades, i que la societat civil segueix responent amb la solidaritat amb què ho ha fet aquests darrers anys. 

Les ferides de la desigualtat

Per la seva banda, el Cardenal Arquebisbe de Barcelona i president de Càritas Diocesana de Barcelona, Joan Josep Omella ha parlat de les ferides que provoquen les desigualtats, indicant que aquestes no són fàcils de guarir, i que no poden tancar-se de qualsevol manera. Per aquest motiu, ha fet una crida a no treballar des de la pressa i la immediatesa, sinó des de la cura i la paciència. 

“Els professionals i voluntaris de Càritas saben que els processos vitals d’una persona necessiten temps, i que l’acció de Càritas mai s’ha de guiar per la immediatesa o el neguit, sinó per un esperit de treball constant”, ha indicat Omella. 

L’Arquebisbe de Barcelona, ha advertit que vivim en una societat que actua marcada per “l’ara mateix”, i que hem de saber aturar-nos i reflexionar sobre les nostres accions. Finalment, ha fet una crida als assistents, demanant-los estiguin al costat de les persones que més estimen, però també dels que més pateixen, sobretot per Nadal. 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)