Càritas Barcelona acompanya més de 4.100 persones en el dispositiu extraordinari de regularització

Càritas Diocesana de Barcelona ha acompanyat 4.157 persones en situació administrativa irregular a través del dispositiu extraordinari de regularització impulsat entre el 16 d’abril i el 7 de juliol. Durant aquest període, l’entitat ha disposat de nou punts d’assessorament jurídic distribuïts en sis ciutats de la diòcesi. Per fer possible aquest desplegament, Càritas ha mobilitzat un equip de 105 persones, entre persones contractades i voluntariat especialitzat.

Una realitat que afecta especialment famílies i infants

Del total de persones acompanyades, el 57% han estat persones adultes, el 22% menors d’edat, el 19% joves i el 2% persones grans. Aquestes dades evidencien que els processos de regularització també afecten unitats familiars senceres, i no només persones individuals.

A més, Càritas assenyala que un 40% dels casos atesos presenten una especial complexitat jurídica o situacions d’extrema vulnerabilitat. Entre aquests casos hi ha famílies amb infants menors d’edat que, malgrat que els seus progenitors disposen de permís de residència, continuen trobant obstacles per regularitzar la situació administrativa dels seus fills. «Des de Càritas ens preocupa especialment la invisibilitat dels infants en aquests processos. Parlem de nens i nenes que viuen, estudien i creixen entre nosaltres, però que sovint queden atrapats en procediments administratius que condicionen el seu present i el seu futur», remarca Elisabet Ureña, responsable del programa de Mobilitat humana de Càritas Diocesana de Barcelona.

Primeres resolucions favorables

Fins al 7 de juliol, els processos acompanyats per Càritas han obtingut 122 resolucions aprovades provisionalment i 20 aprovacions definitives. L’entitat valora positivament aquests primers resultats, tot i que recorda que molts expedients continuen en tràmit i que els procediments administratius poden allargar-se durant mesos.

Obstacles persistents durant el procés

L’experiència acumulada durant aquests mesos ha permès identificar diverses dificultats que compliquen l’accés a la regularització. Entre les principals barreres detectades hi ha les dificultats per obtenir documentació dels països d’origen, les complicacions en la relació amb les administracions públiques i les limitacions d’accés a cites i tràmits administratius. A aquestes traves s’hi afegeix el risc d’endeutament que afronten moltes famílies per assumir les despeses derivades dels procediments de regularització.

«Moltes persones es troben amb un recorregut administratiu llarg i complex que requereix documentació difícil d’obtenir i despeses que, en molts casos, superen les seves possibilitats econòmiques. El risc és que la regularització, que hauria de ser una oportunitat d’inclusió, es converteixi en una nova font de desigualtat», indica la responsable de Mobilitat Humana de Càritas Barcelona.

Ureña també ha alertat que hi ha persones que poden quedar excloses del procés. «Ens preocupa que encara hi hagi persones a qui no els ha arribat la documentació del país d’origen, dificultats per a persones sense llar o persones que no disposen d’un empadronament amb domicili fix. Correm el risc de deixar enrere precisament aquelles persones que més necessiten aquesta regularització», adverteix.

Garantir drets i afavorir la inserció laboral

L’entitat recorda que, un cop finalitzada aquesta primera fase centrada en la regularització administrativa, s’obre una segona etapa igualment decisiva: la inserció laboral. La consolidació dels processos de regularització dependrà de les oportunitats laborals que trobin les persones migrades durant els pròxims mesos. «Ara el gran repte és que aquestes persones puguin accedir a una feina i mantenir-la. La regularització obre una porta, però cal garantir que aquesta oportunitat es pugui consolidar en el temps. D’aquí a un any ens podríem trobar que moltes persones tornin a caure en la irregularitat administrativa en funció de com reaccioni el mercat de treball i de les oportunitats reals d’inserció que tinguin», afirma Ureña.

Per aquest motiu, Càritas es compromet a continuar acompanyant aquestes persones durant tot el procés, especialment aquelles que es troben en situacions de més vulnerabilitat, amb l’objectiu de garantir que ningú quedi exclòs per motius administratius. També apunta que reformularà els seus projectes d’inclusió laboral davant d’aquesta nova realitat, i demana les administracions públiques que facin el mateix per tal que els avenços aconseguits durant aquest procés no esdevinguin temporals.

Font i fotografies: Caritas Barcelona