Comunicat de la reunió n. 263 de la CET

Els dies 8, 9 i 10 de juliol de 2026 ha tingut lloc la reunió n. 263 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET)

14 Jul, 2026
Església de Barcelona

Els dies 8, 9 i 10 de juliol de 2026 ha tingut lloc la reunió n. 263 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), a la Residència de la Sagrada Família (La Seu d’Urgell).

1.- Els bisbes han dedicat força temps de la seva reunió, d’una banda, a fer balanç de la Visita apostòlica del papa Lleó XIV i, sobretot, a reflexionar sobre com el missatge que ha transmès, a través de les diverses trobades i celebracions, així com les seves paraules, il·luminen el moment present social i eclesial, i incideixen en la presència i la pastoral de l’Església a les diòcesis amb seu a Catalunya.

D’altra banda, a través de la metodologia de la Conversa en l’Esperit, en un clima de pregària i compartició perllongats, han reflexionat sobre el funcionament de la CET en el seu conjunt i com a través dels seus Secretariats i organismes pot anar creixent encara més en sinodalitat en les seves dinàmiques i maneres de treballar.

2.- Mons. Romà Casanova, bisbe de Vic i bisbe delegat per al Seminari Major Interdiocesà (SMI), ha informat del seu funcionament, així com de les previsions de noves incorporacions per al curs vinent. S’ha aprovat la substitució de Mn. Gabriel Casanova, del bisbat d’Urgell i formador de l’etapa teològica, a qui s’ha donat les gràcies per la feina realitzada durant els anys que ha assumit aquesta responsabilitat. El substituirà Mn. Jordi Font, del bisbat de Girona. També s’ha vist la necessitat de reforçar l’equip de formadors, per la qual cosa es buscarà la persona adient que pugui assumir aquesta tasca. Finalment, els bisbes han acordat resituar les diverses comunitats formatives per respondre millor a les necessitats de cadascuna. D’aquesta manera, el curs inicial propedèutic viurà a la residència del carrer Casp i les etapes filosòfica i teològica a l’edifici del carrer Diputació.

3.- S’ha continuat compartint el treball sobre alguns àmbits específics de la pastoral: el camí de la implementació del Sínode sobre la sinodalitat, a càrrec de Mons. Francesc Conesa, bisbe de Solsona i referent del procés d’implementació del Sínode sobre la sinodalitat a la Conferència Episcopal Espanyola; i la situació i les línies de treball futur del Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social (SIMCOS), a càrrec de Mons. Daniel Palau, bisbe de Lleida i responsable d’aquest àmbit.

4.- S’ha rebut informació sobre la marxa del Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC), a càrrec de Mn. Joan Àguila i la Sra. Marta Cortés, respectivament director i ecònoma d’aquest Secretariat, tant pel que fa a les seves activitats, projectes de materials catequètics i economia.

5.- D’altra banda, Mn. Sebastià AupíMn. Joan J. Bajo i la Sra. Carmen Benito, membres del Secretariat Interdiocesà de Pastoral de la Salut (SIPS), han compartit els passos realitzats en l’elaboració d’un conveni marc amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya sobre l’atenció religiosa als hospitals.

6.- S’ha acollit positivament la proposta presentada per les Delegacions de Migracions, coordinades pel bisbe Fra. Xabier Gómez OP, per tal d’impulsar el desenvolupament d’un corredor d’hospitalitat a cada diòcesi, que caldrà concretar en cada cas segons la realitat i les possibilitats que hi hagi.

7.- S’ha ratificat l’estat de comptes de la CET corresponent a l’any 2025 i s’ha aprovat el pressupost per a aquest any, una vegada s’han inclòs les observacions formulades en la darrera reunió.

8.- S’ha nomenat el Sr. Carles Freixes Codina, director del Museu diocesà de Solsona, com a representant de la CET en la Junta de Museus de Catalunya.

El divendres 10, els bisbes han fet una visita a les instal·lacions de la Cooperativa Cadí a la mateixa ciutat de La Seu d’Urgell, i posteriorment a diversos indrets significatius de la població, acabant amb la visita a la catedral.

Font: GIEC

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Ai dels qui fan caure en pecat un d’aquests petits.

(Mt 18,1-5.10.12-14)