L’escola d’iniciativa social reclama «nous pactes» davant una realitat social que ha superat el marc del Pacte contra la segregació

Els representants de l’escola d’iniciativa social consideren que el Pacte contra la segregació escolar ha tingut efectes positius des de la seva posada en marxa el 2019, però adverteixen que la realitat social actual exigeix fer un pas més enllà. Així ho han posat de relleu aquesta tarda durant la seva intervenció en la Comissió del Pacte contra la segregació escolar al Parlament, que ha dut a terme la secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), Meritxell Ruiz.

Ruiz ha defensat la necessitat d’obrir una nova etapa amb acords adaptats a la realitat actual, molt diferent de la del 2019: «Des de l’escola d’iniciativa social entenem que s’han assolit bona part dels objectius del Pacte, però avui els reptes són uns altres. Calen nous pactes, més amplis i transversals, perquè no podem continuar carregant sobre l’escola la resposta a tots els problemes socials».

En aquest sentit, ha insistit que “demanar a l’escola que doni resposta a tots els reptes, com s’ha fet fins ara, està provocant la saturació del sistema”. Ha posat com a exemple la necessitat d’implicar altres àmbits, com els serveis socials, la salut o les polítiques d’habitatge, per abordar qüestions com la pobresa infantil o el benestar emocional de l’alumnat.

Increment de l’infrafinançament als centres concertats

Ruiz també ha fet referència a l’informe sobre l’Estimació del cost de la plaça a Catalunya que conclou que, malgrat l’increment del finançament públic, l’infrafinançament de la concertada no disminueix, sinó que augmenta un 1,5% a Infantil i Primària i un 3,8% a l’ESO. Ha destacat que el sector disposa de menys recursos per a l’educació inclusiva, fet que “és especialment greu en les dotacions per atendre la diversitat. Els centres concertats no disposen de tècnics especialistes d’educació infantil (TEI), tècnics d’integració social (TIS) ni d’educadors socials”.  Ha afegit que només el 18% dels centres concertats disposen d’aula d’acollida.

Taula sobre el Personal d’atenció educativa, pàg. 69 de l’informe sobre el cost de la plaça.

En paral·lel, Meritxell Ruiz ha constatat que l’increment del pressupost educatiu dels darrers anys —prop d’un 90% en una dècada segons dades del Departament— «no s’ha traduït en millores equivalents en els resultats del sistema».

Balanç del Pacte

En aquests set anys, el sector considera que el Pacte ha contribuït a «ordenar el debat i a generar avenços», com la millora d’alguns indicadors —especialment l’índex de segregació— i la superació de determinats tabús sobre la distribució de l’alumnat. També ha situat al centre qüestions clau del sistema, com la gestió de la plaça escolar o la planificació de l’oferta, i ha fet més visible la realitat de l’escola concertada davant l’Administració.

Tot i aquests avenços, Ruiz alerta que l’evolució del context social ha posat de manifest limitacions importants: «Malgrat les mesures adoptades, la vulnerabilitat ha augmentat en molts centres i hi ha realitats on la segregació es manté». A més, han emergit nous factors de complexitat —com el racisme, les dificultats d’accés a l’habitatge o els problemes de salut mental— que van més enllà de l’àmbit educatiu.

En aquest escenari, l’escola d’iniciativa social assenyala la «necessitat de reorientar el focus: s’ha prioritzat la distribució equilibrada de l’alumnat sense aprofundir prou en les necessitats educatives concretes de l’alumne ni en els resultats dels estudiants». A això s’hi afegeixen alguns efectes no desitjats, com la limitació de la capacitat de les famílies —especialment les més vulnerables— per triar projectes educatius, el risc de dualització del sistema i la manca d’avaluació sobre l’impacte real de les reassignacions d’alumnat.

Font: FECC