Cardenal Omella: «Nadal no es troba en el consum, sinó en la capacitat de mirar l’altre»

L’arquebisbe de Barcelona celebra la Missa de Nadal amb les Missioneres de la Caritat i els més vulnerables

27 Des, 2024
Església de Barcelona

Fotografies: Agustí Codinach

La parròquia de Sant Agustí de Barcelona va ser l’escenari de la Missa de Nadal amb els pobres, organitzada per les Germanes de la Caritat de Santa Teresa de Calcuta i presidida per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella. Aquest acte, que va congregar fidels, voluntaris i persones en situació de vulnerabilitat, va reflectir el veritable esperit del Nadal: l’esperança, la solidaritat i la trobada fraterna. 

«Déu, en els petits, Déu fet un de nosaltres» 

Durant la celebració, el cardenal Omella va dirigir una emotiva homilia que va aprofundir en el sentit espiritual del Nadal. Inspirant-se en un conte indi, va destacar el valor de l’esperança i la visió d’un món millor, representat en el naixement de Jesús. «Aquest nen de Betlem porta l’esperança, un món millor, un món que comença reconeixent i valorant el que és petit. […] Vosaltres, voluntaris, veieu el rostre de Déu en el germà. Aquest és el Nadal: descobrir que en el rostre de cada ésser humà està Déu». 

La missa va comptar amb la participació de les Germanes de la Caritat, les Germanetes de l’Anyell i nombrosos voluntaris que col·laboren en l’atenció als més desafavorits. El cardenal va subratllar la importància de la seva tasca, que no sols satisfà necessitats materials, sinó que també construeix la “civilització de l’amor”, va recordar citant les paraules de Sant Joan Pau II. 

En un ambient carregat de recolliment, es va recordar que «el Nadal no es troba en els adorns ni en el consum, sinó en la capacitat de mirar l’altre, especialment el més necessitat, amb l’amor i la compassió de Jesús». «Nadal és això. Déu fet home, Déu fet carn, Déu fet un de nosaltres i s’ha amagat i ho veiem nosaltres perquè l’esperit d’amor ens fa descobrir, germà, Déu, que s’ha fet home per fer de nosaltres “déus”», va dir. 

El cardenal Omella va finalitzar amb un missatge d’alè per a tots els presents, desitjant un bon Nadal i «que el Senyor ens faci descobrir la seva presència amorosa, salvadora i redemptora entre tots nosaltres». 

Tot seguit la jornada va continuar  amb un gest de fraternitat compartint el tradicional dinar solidari organitzat per les Missioneres de la Caritat a l’Hotel Oriente a la Rambla  

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)