Cardenal Omella: «Els consagrats esteu cridats a ser homes i dones d’esperança que no s’apaga»

“Per a qui ets?” Aquesta pregunta ha estat el lema que ha encapçalat enguany la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. Sota aquest mateix interrogant, religiosos i religioses de l’Arxidiòcesi de Barcelona es van congregar a la Catedral per celebrar aquesta data assenyalada del calendari, en què renoven el seu compromís al servei de Crist.

La celebració va ser presidida per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, i va comptar amb l’assistència de la presidenta de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), Gna. Susana García del Álamo; del secretari general, Gmà. Xavier Fortuny, així com dels membres de la Junta. Entre els concelebrants, també hi destacaven el vicepresident de l’URC, el salesià P. Joan Codina Giol, i el responsable diocesà de la Delegació per a la Vida Consagrada, també salesià, P. Joan Josep Moré.

A l’inici de la celebració, el temple va quedar il·luminat per les candeles que sostenien religiosos i religioses, així com laics i laiques, tal com és tradició en la festa de la Candelera, que recorda la Presentació de Jesús al temple.

«Som per al nostre mon»

Tot seguit, la presidenta de la URC, Gna. Susana García del Álamo, va donar la benvinguda als assistents i va reflexionar sobre el lema de la jornada, “Per a qui ets?”. En la seva intervenció, va afirmar que «la Vida Consagrada és una vocació que ens porta cap als germans», marcada per «donar-nos sense demanar cap recompensa» i per un compromís clar amb els més febles. Va subratllar que és una vida «per als qui pateixen, per als qui ploren i per als qui caminen amb esperança», i una resposta viva i esperançada davant les inquietuds del món actual.

García del Álamo va remarcar també que la Vida Consagrada és «vida, il·lusió i donació», una crida a viure l’Evangeli en comunitat i a ser «missioners d’esperança i testimonis dels carismes rebuts», tot destacant la seva dimensió comunitària i missionera. Va tancar les seves paraules afirmant que «som per al nostre món que tant necessita una Paraula, un Gest i una presència del nostre Déu».

«Sou presència discreta, però imprescindible»

En la seva homilia, el cardenal Joan Josep Omella va destacar que la Vida Consagrada «només s’entén a la llum de Crist, llum que il·lumina les nacions», en el marc de la celebració de la Presentació del Senyor. Prenent com a referència les figures bíbliques de Simeó i Anna, va posar en relleu que els consagrats estan cridats a ser homes i dones «d’espera, de pregària perseverant i d’esperança que no s’apaga», fidels al llarg del temps fins i tot enmig de les dificultats.

El cardenal Omella va definir la Vida Consagrada com «llum humil, no protagonista», cridada a ser «presència discreta, però imprescindible», com «una espelma que no fa soroll, però venç la foscor». En aquest sentit, va agrair la tasca de tants consagrats i consagrades que, «des del silenci, des de la humilitat i sense buscar aplaudiments», sostenen la vida de l’Església en àmbits molt diversos.

Així mateix, va remarcar el caràcter profundament missioner de la Vida Consagrada, recordant que «l’Església no existeix més que per evangelitzar» i que evangelitzar «no és només predicar, sinó sobretot estimar». En aquesta línia, va animar els consagrats a viure la missió des de la comunió, tot recordant que «la comunió i no la divisió és el camí evangelitzador per excel·lència»

Carismes diversos units per Crist

Des de la Delegació per a la Vida Consagrada de Barcelona, el responsable P. Joan Josep Moré, assenyala que aquesta jornada es viu «amb goig i esperança» i remarca la importància de fer visible la tasca dels consagrats, sovint realitzada «des de l’anonimat». 

Destaca la importància d’aquesta celebració, que reuneix «els diferents carismes de la Vida Consagrada», tant els de vida contemplativa com els de vida activa, presents en diversos àmbits socials. Tal com va assenyalar, «la vida religiosa és aquesta pluralitat que permet que l’evangelització s’estengui» i respongui així a la pregunta «Per a qui és?». Una vida lliure, entregada a la crida de Déu; una vida consagrada que és «per a Déu i per a Jesucrist».