10 anys que Effetà va arribar a Barcelona

El 7 de febrer se celebra a la Sagrada Família el desè aniversari de l'arribada d'Effetà a Barcelona i presideix el cardenal Omella

02 Febr, 2026
smunoz

Aquest dissabte, 7 de febrer, se celebra a la basílica de la Sagrada Família el desè aniversari de l’arribada d’Effetà a Barcelona. S’espera l’assistència de més d’un miler de joves de les diferents diòcesis de Catalunya. L’acte tindrà lloc al vespre i consistirà en una missa i adoració presidida per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, i concelebrada pels dos bisbes auxiliars de Barcelona, Mons. David Abadías i Mons. Javier Vilanova i Pellisa.

Hem parlat amb Román Jané, excoordinador d’Effetà Remei i Sarrià i un dels membres organitzadors del desè aniversari d’Effetà a Barcelona.

Origen i objectius d’Effetà

Effetà neix a la parròquia de la Immaculada Concepció de Bogotà, Colòmbia, amb la intenció d’adaptar els recessos d’Emmaús als joves. Jané ha explicat que la idea inicial era ser un «recés de primera evangelització, però l’experiència va mostrar que també era una eina molt útil per a cristians allunyats o ‘refredats’». «Per tant, no només és un recés del qual fructifiquen nombroses conversions, sinó també moltíssimes reconversions; fins i tot cristians que no en tenien una necessitat estricta també gaudien molt de l’experiència», ha explicat. Jané ha comentat que Effetà és, doncs, una «eina parroquial que consta d’un recés testimonial de cap de setmana». «Un cop fet el recés, als participants se’ls dona l’oportunitat de continuar vinculats a la parròquia i de formar comunitat de fe».

10 anys d’Effetà a Barcelona

Jané ha manifestat que després de 10 anys d’Effetà, «el recés és el mateix, tant a Colòmbia com a les més de 10 ciutats de Catalunya on és present». L’excoordinador d’Effetà Remei Sarrià ha valorat que hi ha hagut una «evolució expansiva». «En aquests 10 anys, des que va arribar a Barcelona des de Madrid, aterrant a la parròquia de Santa Maria del Remei amb Mn. Pere Montagut, hem passat d’una sola parròquia a més de 10 dins l’arxidiòcesi, i d’aquí ha arribat als bisbats de Girona, Solsona, Terrassa, Tarragona i Sant Feliu», ha explicat.

El propòsit d’Effetà continua

El també membre organitzador del desè aniversari d’Effetà a Barcelona ha assegurat que el propòsit d’aquest recés es manté. «L’evangelització i la conversió del món que ens envolta és una missió inesgotable, seguint Mateu 16: «Aneu per tot el món i proclameu l’Evangeli a tota la creació». «Hi ha molts mètodes per dur-ho a terme; Effetà n’és un», ha explicat.

D’on ve la paraula Effetà?

La paraula Effetà vol dir «obre’t». És una expressió que va dir Jesús a un sord-mut en el moment de curar-lo (Mc 7, 31-37). Aquesta expressió concreta la trobem a l’Evangeli segons sant Marc capítol 7, verset 34. En el context del recés es refereix a una obertura espiritual davant la trucada de Jesús (Ap 3, 20): «Mira, soc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi».

El paper que juga Effetà entre la gent jove en l’actualitat

Jané ha comentat que Effetà és «una realitat que actualment resulta molt atractiva per als joves». «Són molts els que s’acosten a la fe a partir d’aquests recessos, i molts els que troben una família en Crist a les nombroses parròquies on hi ha Effetà», ha valorat.

Què ofereix Effetà?

«És un recés de primer encontre apte per a gairebé qualsevol persona, sigui quina sigui la seva formació, el seu moment vital o la seva fe. A tothom aporta alguna cosa i a molts els descobreix Déu», ha definit.

Augment de l’interès per assistir a aquest recés els últims anys 

Jané ha assegurat que nota un augment de l’interès per assistir a aquests recessos els últims anys i ho atribueix «a la set de Déu, en un món que només ofereix superficialitat o experiències pseudotranscendentals barates». També ho vincula a «l’amor de Crist, en un món sovint desestructurat i que no sap estimar de manera incondicional». I al testimoni de tants joves que, en major o menor grau, han gaudit i s’han sentit profundament bé en aquests recessos. «Perquè no canvia la vida de tothom, ni molt menys és aquesta la seva pretensió, però sí que agrada molt a la immensa majoria», ha defensat.

 

Silvia Muñoz

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.

(Lc 14,1.7-11)