Cardenal Omella: «Déu ens va regalar el sacerdoci no pels nostres mèrits, sinó per la seva gràcia»

L'arquebisbe de Barcelona presideix la Missa Crismal, consagrant el Sant Crisma i beneint els Sants Olis amb el clergat de l'Arxidiòcesi, el qual renova les promeses sacerdotals, reafirmant que «el ministeri que hem rebut és i es realitza en la comunió»

26 Març, 2024
Església de Barcelona

El blanc ha tornat a guarnir la Catedral de Barcelona amb la tradicional Missa Crismal. Les tres àmfores han sigut protagonistes, primer al cor i després a l’altar amb els sants olis: el dels malalts, el dels catecúmens i el sant Crisma; en una missa presidida per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, al costat dels dos bisbes auxiliars, Mons. David Abadías i Mons. Javier Vilanova i Pellisa.

Es tracta d’una celebració marcada especialment al calendari dels preveres, ja que, tal com defineix el Cerimonial dels Bisbes, és la que celebra el bisbe amb el seu presbiteri, i en la qual es consagra el Sant Crisma i es beneeixen els Sants Olis. Suposa «una manifestació de comunió dels preveres amb el bisbe».

Els Sants Olis i els seus usos

El Sant Crisma, que prové del llatí, chrisma, i significa unció simbolitzant l’Esperit Sant, s’utilitza per ungir els batejats i segellar els confirmats. Així com per ungir els preveres i els bisbes en la seva ordenació. També s’hi ungeixen les esglésies i els altars en la seva dedicació. L’oli dels catecúmens, per preparar-los per rebre el baptisme. I per finalitzar, l’oli dels malalts, que s’imposa als qui pateixen una malaltia rebent així un «alleugeriment en la seva debilitat» com diu el Cerimonial dels Bisbes.

«És un dia que ens reunim la comunitat cristiana, i de manera especial el presbiteri diocesà amb el seu bisbe, per celebrar l’Eucaristia i ens reunim per beneir i consagrar els olis i renovar les promeses sacerdotals». Així ha començat la seva homilia el cardenal Omella.

Especial menció als mossens que celebren 25 i 50 anys de sacerdoci

També ha volgut felicitar els que celebren noces de plata i d’or en el seu ministeri i que en el dinar posterior a la missa han rebut un obsequi. «Molts de nosaltres portem un bon grapat d’anys exercint el ministeri, però felicitem, de manera especial, els que celebreu els 25 i 50 anys de sacerdoci. Déu ens va regalar el sacerdoci no pels nostres mèrits, sinó per la seva gràcia, perquè Ell va voler».

El cardenal Omella ha expressat que han de treballar junts perquè uns sense els altres no són res. «El ministeri que hem rebut és i es realitza en la comunió».

L’arquebisbe de Barcelona, ha exhortat els membres del clergat a continuar el seu servei. «Cal endinsar-se per nous camins, portar la il·lusió de l’enviament, ser missioners en tot lloc i tot temps. No podem parar-nos, no podem deixar de donar testimoni de l’amor entranyable i misericordiós de Déu, no podem deixar de ser diaques de l’amor».

Una crida a la humilitat i la pregària

En un to de profunda gratitud i reconeixement ha donat un missatge d’unió entre el clergat i la comunitat. «Gràcies per revifar el carisma rebut a través de la pregària personal, i a través de la presència constant i humil a les parròquies i comunitats en les quals exerciu el ministeri». La jornada també ha estat marcada per una crida a la humilitat i la reconciliació. «Demano al Senyor que ens concedeixi suficient lucidesa i humilitat per rebre sovint el sagrament de la reconciliació com a instrument fonamental de la nostra santificació i de la santificació del poble cristià a nosaltres confiat», va manifestar el cardenal Omella.

Sense oblidar-se de la comunitat cristiana

A més, ha fet una menció especial als fidels i a la seva participació activa en la vida eclesial. «Gràcies, comunitat cristiana que participeu, avui, en aquesta celebració. El nostre ministeri està molt unit a vosaltres. Existim per a vosaltres, per possibilitar i potenciar la vostra consagració baptismal com a poble sacerdotal, que ofereix culte a Déu. Ni el bisbe ni els preveres som res sense vosaltres. Exercim units el sacerdoci comú per a glòria de Déu i salvació de les persones».

Finalment, les àmfores dels sants olis s’han portat al claustre. Allà el cardenal ha felicitat la Pasqua i tots els preveres han fet cua per recollir els sants olis i portar-los a les seves parròquies on es renovaran per aquest any. Tal com explica el Cerimonial dels Bisbes, els preveres de la diòcesi es reuneixen i concelebren, sent testimonis en la confecció del sant crisma i cooperadors del bisbe, a qui ajuden a construir, santificar i conduir el poble de Déu. Per això, en la missa crismal, «es manifesta clarament la unitat del sacerdoci i del sacrifici de Crist, que es perpetua a l’Església».

Fotografies: Catedral de Barcelona / Església de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

4 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)