Card. Omella: «Els sants olis ens faran forts per aquests temps dolorosos en què vivim»
Card. Omella: «Els sants olis ens faran forts per aquests temps dolorosos en què vivim»
Els preveres de l'arxidiòcesi renoven els vots sacerdotals un any més en la tradicional Missa Crismal a la catedral seguint les mesures de seguretat per la pandèmia
30 Març, 2021
Montse Punsoda
Fotografies: Ramon Ripoll / Agustí Codinach
Després que l’any passat els preveres no poguessin assistir per la situació de confinament total, aquesta Setmana Santa sí, els seus hàbits han tornat a tenyir de blanc la catedral de Barcelona en la tradicional Missa Crismal. Una celebració en la qual s’ha seguit en tot moment les mesures de seguretat requerides, i en la qual els sacerdots han pogut tornar i renovar les promeses sacerdotals davant de l’arquebisbe de la seu barcelonina.
El cardenal Joan Josep Omella ha celebrat acompanyat dels bisbes auxiliars Mons. Sergi Gordo, Mons. Antoni Vadell i Mons. Javier Vilanova, que per primera vegada ha assistit a la celebració a l’arxidiòcesi de Barcelona. Prop de cent cinquanta preveres han estat presents, també els seminaristes, diaques i part del poble fidel. Sempre respectant l’aforament màxim i la distància de seguretat permesos per l’autoritat civil.
Dol i agraïment en pandèmia
En el moment de l’homilia l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, ha recordat els germans preveres, diaques, religioses i religiosos difunts en aquest temps marcat per la Covid- 19. També, ha donat les gràcies a tots aquells que en aquest temps s’han dedicat a ajudar i servir els més vulnerables.
«Vull felicitar els que han dedicat esforços, diners, temps i energies a ajudar els contagiats per la Covid-19 i a ajudar moltes persones afectades per les conseqüències econòmiques i socials d’aquesta pandèmia». «Hi ha hagut molta solidaritat i s’ha fet realitat el que tantes vegades diem: només la bellesa de l’amor salvarà la humanitat», ha dit.
El significat dels sants olis
El cardenal ha exposat que la Missa Crismal ens recorda que hem estat ungits per Déu, com a «signe de predilecció i benedicció de Déu». Així mateix, ha assegurat com els sants olis, «ens faran més forts i honorables, sans, feliços i bells, especialment en aquests temps tan durs i dolorosos en què vivim».
Els sants olis, que tal com ha dit, donen «vida, alegria, salut i força i són un gest d’hospitalitat». Vida, perquè és precisament amb el Sant Crisma que «ens conformem amb Crist i esdevenim membres de l’Església i d’una humanitat nova en la qual tots som germans»; Alegria, ja que l’oli perfumat és símbol d’aquesta alegria i la seva privació és signe de dol; Salut, per la seva propietat a curar ferides recordada em el Bon Samarità; Força, perquè amb ell Déu ens revesteix de «fe, la veritat i la justícia per portar als altres l’evangeli de la pau», i enforteix els catecúmens per«canviar la vida és difícil i requereix la força que ens dóna el Senyor»; Hospitalitat, ja que recorda també la tradició jueva en què l’amfitrió ungia el convidat i és alhora clau per anunciar l’Evangeli.
Aturant-se en el darrer punt, ha convidat a ser «hospitalaris especialment amb els que estan més sols o més allunyats. Sapiguem acollir els altres amb alegria com el Senyor ens acull en el seu cor. L’hospitalitat del Senyor no té límits». Ha instat la comunitat cristiana ha cuidar amb cura i devoció els olis que rebem en els moments importants de la vida com el naixement, el creixement, la malaltia, el sacerdoci, etc.
«Viure units a Ell i entre nosaltres»
Dirigint-se als preveres, els ha exposat com avui «renoven el compromís de continuar sent fidels a la crida del Senyor per col·laborar amb el bisbe en la missió de guiar i santificar la comunitat cristiana pels camins que porten al Senyor». Ha advertit que per a fer bé la missió confiada pel Senyor cal «viure units a Ell, units entre nosaltres». Així mateix ha exposat que «el servei i la caritat pastoral brollen de la trobada profunda amb el Senyor», ha dit.
Després de la renovació de les promeses sacerdotals, els diaques han traslladat les àmfores amb els olis sobre l’altar, on el cardenal ha beneït l’oli dels malalts, catecúmens i ha consagrat el Sant Crisma.
Noces d’or i argent d’ordenació
Al final de la celebració s’ha fet l’homenatge tradicional als preveres, religiosos i diaques de l’arxidiòcesi que celebren els seus 50 i 25 anys d’ordenació.Se’ls ha obsequiat amb un detall com a reconeixement d’aquests anys. Mn. Agustí Viñas, acompanyat amb Mn. Jordi Vilalta, ha dedicat unes paraules d’agraïment, citant tres paraules del Sant Pare imprescindibles en el presviterat: disculpes, perdó i gràcies.
Per la seva banda, el cardenal ha recordat que l’obsequi més preuat, és la presència de tots els preveres en la celebració, als quals ha agraït el seu servei a la diòcesi.
Finalment les àmfores amb els Sants Olis s’han portat al claustre, on tots s’han acomiadat i desitjat una bona pasqua. Donada la situació actual, s’ha informat que els olis es podran recollir en els propers dies en l’horari establert.
Durant el mes de novembre de 2026, les deu diòcesis amb seu a Catalunya participen en una nova edició de la Cadena de pregària per les vocacions, una iniciativa promoguda per les…
L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha visitat l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona aquest dijous, 5 de novembre. Ha estat rebut per la degana, Cristina Vallejo. Durant la trobada…
L'Església Arxidiocesana de Barcelona, juntament amb l'acció tant de la Caritas Diocesana de Barcelona com de Mans Unides Barcelona, ha augmentat fins a 555.736 les persones ateses en la seva activitat caritativa…
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...