Card. Omella: «Els febles i els malalts són un motiu per estimar i ser estimats»

Els membres de l’Hospitalitat de Lourdes celebren la seva festivitat, coincidint amb la Jornada Mundial del Malalt amb el lema «No convé que l’home estigui sol»

12 Febr, 2024
Església de Barcelona

Fotografies: Catedral de Barcelona

Els membres de l’Hospitalitat de Lourdes de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa han celebrat la seva festivitat, un any més, coincidint amb la Jornada Mundial del Malalt. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella va presidir l’Eucaristia, davant dels hospitalaris, especialment, d’aquells amb discapacitat, que van seguir amb especial atenció la missa. Concelebrant, destacava el consiliari de l’Hospitalitat, Mn. Lluís Ramis i, entre els fidels, la presidenta Marta Ventura, que va donar la benvinguda a l’inici de la missa, agraint l’assistència a tots i totes. 

Enguany, la celebració va coincidir amb la Campanya de la Fam de Mans Unides, tal com va recordar el Cardenal a l’inici de l’homilia. En aquest context, va demanar una pregària especial per aquells que pateixen fam i va exhortar a ser solidaris amb els que més ho necessiten. 

Homilia

L’arquebisbe de Barcelona va subratllar el lema que enguany titula la Jornada del Malalt, abstret del Gènesi: «No convé que l’home estigui sol». Reflexionant-hi Omella va alertar del perill que les persones malaltes o que pateixen algun tipus de discapacitat siguin rebutjades. «La fragilitat de molts éssers humans costa acceptar-la avui i no es valora», va dir. En contraposició, però, va destacar com «quan un que està malalt i troba amor, és feliç i dóna felicitat als altres». 

Centrant-se en la figura de Bernardet, la jove humil que va trobar la Mare de Déu a Lourdes, va assenyalar com «ella se sent estimada per Déu i afortunada». En aquest sentit, va destacar com a Lourdes trobem aquest missatge que «tots som estimats i que la comunitat té cura dels malalts o de la gent amb discapacitat». «No som estimats per tenir bona salut, si no, pel que som». «Cada un de nosaltres val molt als ulls de Déu» – va insistir el Cardenal-. «Els febles i els malalts són un motiu per estimar i ser estimats. La societat s’humanitza amb l’amor i quan estimem canviem el món». «Quan més fràgils som més forts ens fa el nostre senyor», va afegir. 

Compromís dels hospitalaris

Les paraules del Cardenal Omella van anar seguides del moment del compromís dels hospitalaris. Aquest any deu fidels van rebre la insígnia que Omella va beneir, comprometent-se amb el servei Hospitalari, assistint als pelegrinatges i participant també durant tot l’any a les activitats que s’organitzen. La presidenta de l’Hospitalitat va destacar amb orgull l’augment de persones que hi havia respecte a altres anys. Tal com explica «això és una mostra més de tota la tasca que s’està fent i de l’empenta que un cop passada la pandèmia es va posar 100% en marxa». «Això és el resultat d’una junta molt unida i que som una entitat en la qual la gent s’involucra i hem recuperat l’esperit hospitalari», exposa. 

Aquest esperit hospitalari està viu en aquells que van rebre la insígnia, com el Xavier Sanz, metge de l’Hospital del Mar, que des de fa quasi sis anys acompanya els hospitalaris a Lourdes. «Per mi és una manera de refermar-me més encara en aquest compromís amb la família hospitalària», explica. «Cada experiència viscuda amb l’Hospitalitat m’ha aportat coses noves, tant en el sentit profesional com personal. És una vivència molt enriquidora i m’ajuda a tractar millor les persones».  

Processó de torxes, tots junts

Al final de la celebració va tenir lloc la processó de torxes. Tots els fidels van desplaçar-se de la nau central cap al claustre, i allà, amb els fanalets encesos van caminar junts cap a la capella de la Mare de Déu de Lourdes encapçalats pel cardenal Joan Josep Omella. 

La presidenta de l’Hospitalitat destaca aquest «caminar junts en processó», que és precisament el tema que enfoca el lema d’aquest any. Marta Ventura assegura que cal manenir el ritme, units més que mai i aquest any convida a sumar-se a tots aquells que ho desitgin a les activitats que hi ha aquest any a part dels pelegrinatges de juny i setembre, com és el Camí de Santiago que tindrà lloc del 9 al 17 d’agost.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)